Urkullu vol un acord
L’Executiu basc insta els partits a assolir un acord, però el PP s’hi resisteix
El lehendakari busca un pacte polític per tancar com cal la història d’ETA.
“El camí continua, res no comença ni acaba avui”. Les paraules d’Iñigo Urkullu tot just dues hores després de produir-se el desarmament d’ETA subratllen l’escenari que viu Euskadi, on al carrer la preocupació per la violència és mínima des de fa anys però tant a nivell polític com a nivell social falta molta feina per superar dècades de terror.
L’Executiu basc, que ha exercit un paper crucial en el desarmament de la banda, no ha esperat ni un dia per marcar els pròxims passos que cal donar en nom de la “normalització”. El secretari de Pau i Convivència, Jonan Fernández, va tractar tres temes bàsics: política penitenciària, convivència i el relat del que ha passat. “Ara estem en millors condicions de treballar: cal buscar el consens que permeti poder canviar aquestes qüestions”, va explicar.
Tot i que a poc a poc van aflorant sinergies polítiques al voltant de la reflexió sobre el passat i la millora de la convivència, el tema dels presos de la banda sembla un escull gairebé insalvable a hores d’ ara.
El Govern de Rajoy s’ha mostrat inflexible amb el tema i, després dels actes de dissabte a Baiona, no ha variat la seva posició: va refusar valorar l’assumpte de la dispersió destacant només que la banda no aconseguirà “rèdits”.
El PP basc va ser l’única força que es va oposar al text del Parlament de Vitòria aprovat la setmana passada en què es demanava a ETA un “desarmament complet i definitiu”. Els populars consideraven que era un intent de “camuflar la seva derrota”.
En aquesta línia, la portaveu del PP basc, Nerea Llanos, va instar ahir les forces polítiques a no “parlar de presos: Són un problema de la banda terrorista, ETA l’ha generat i els correspon complir la llei”.
El PSE, per la seva banda, va assegurar que la situació dels presos “depèn exclusivament d’ells”, tot i que la va supeditar també a la dissolució de la banda, fet que “hi contribuiria directament”.
ETA té, actualment, 360 presos –280 estan en presons espanyoles i 80 més a França–, una xifra que des de l’anunci del cessament de la banda el 2011 suposa un descens de 600 reclusos. Ara mateix, hi ha més empresonats sense delictes de sang que per assassinat, i la comunitat espanyola que més presos allotja és Andalusia, on compleixen condemna gairebé un terç del total dels detinguts.
Mentrestant, la Justícia francesa ha començat a prendre declaració als membres del Comitè Internacional de Verificació (CIV) que van exercir de supervisors en el lliurament d’armes d’ETA a les autoritats a diverses localitats del sud-oest d’aquell país. Fonts properes a la investigació van confirmar a l’agència Efe que els jutges estan prenent declaració com a testimonis als participants en el lliurament de les localitzacions dels zulos on s’amagaven les armes.
Els integrants del Comitè Internacional de Verificació van comunicar a la Fiscalia de Baiona la localització de vuit dipòsits d’armes que contenen al voltant de 120 armes de foc, tres tones d’explosiu, municions i detonadors.
Les llistes del que es va trobar inclouen bales, revòlvers, pistoles, detonadors industrials, temporitzadors, així com explosius i productes químics com pentrita, pentolita, pols d’alumini, nitrometà, amonal i àcid sulfúric.
Precisament per conèixer la informació sobre aquestes armes el jutge de l’Audiència Nacional Eloy Velasco va obrir divendres passat diligències, a petició de la Fiscalia, per cursar una comissió rogatòria a França.
L’objectiu de la Fiscalia és conèixer el material entregat per determinar si alguna de les armes forma part d’algun procediment contra la banda terrorista.
No obstant això, les forces de seguretat tenen poques esperances que les armes lliurades per ETA serveixin per esbrinar alguna cosa més sobre els 224 atemptats de la banda que queden encara per resoldre, perquè entenen que segurament estaran “netes” de proves i moltes de les utilitzades en aquelles accions ni tan sols s’hauran lliurat.
El Govern de Rajoy s’ha mostrat inflexible amb el tema de la dispersió dels presos d’ ETA El secretari de Pau i Convivència, Jonan Fernández, creu que es pot oferir una altra resposta al conflicte