Mossul és un infern per als habitants
Les forces iraquianes avancen molt lentament per no posar més en perill les 400.000 persones atrapades a l’interior de la ciutat
No cal endinsar-se gaire en els carrers de l’oest de Mossul perquè vinguin a la memòria les paraules que se sentien constantment quan va començar l’ofensiva per ocupar la segona ciutat de l’Iraq a l’octubre: “No volem que Mossul es converteixi en una altra Alep”.
Les forces armades iraquianes ho han aconseguit a la zona est de la ciutat, avui sota control de les forces iraquianes, però no han tingut el mateix èxit al marge dret del Tigris.
Aquí la lluita és acarnissada. L’Estat Islàmic (EI), per exemple, va executar ahir 25 individus que havien intentat fugir de Mossul i va penjar els seus cossos dels pals de llum del barri d’Al-Tank perquè servissin d’advertència a la resta de la població.
Als barris que estan sota control gihadista hi viuen encara unes 400.000 persones, que l’EI pretén utilitzar com a escuts humans. Com més civils quedin a les cases, més difícil és l’avançament de les forces iraquianes.
Desenes d’edificacions han quedat reduïdes a la runa i la crisi humanitària cada dia és pitjor. La fam que pateix la població atrapada i la por dels atacs ha portat milers de persones a prendre la decisió de fugir encara que corrin el risc de ser executats per les milícies gihadistes. Es calcula que milers d’habitants dels barris occidentals de la ciutat han mort de des que el 19 de febrer es va iniciar l’ofensiva.
“Ens van capturar quan sortíem de la ciutat, ens van tancar en una casa i van amenaçar de matar-nos a tots”, explica un home acompanyat de la seva filla Hajja, de cinc anys, mentre caminen pels carrers d’un dels primers barris de Mossul alliberats.
Aquest matí la nena està malalta, li fa mal l’estómac a conseqüència de la mala qualitat de l’aigua i el pare l’ha portat a l’hospital de campanya més pròxim perquè li receptin algunes medecines. Aquest individu, com altres en aquest barri, va decidir quedar-se a la part oriental ciutat després que aquest sector fos ocupat un altre cop per les forces iraquianes el passat 24 de gener. Diu que casa seva és l’únic que té i que va utilitzar els estalvis per pagar els contrabandistes que, sense èxit, van intentar treure’l de la ciutat. Al final, segons explica, van aconseguir escapar dels gihadistes quan aquests van abandonar la seva custòdia per posar-se a combatre. Tot i això, dues persones que intentaven fugir amb ells van morir abans d’aconseguir-ho a causa dels trets dels gihadistes.
Avui conviuen en aquests carrers de cases baixes i jardins florits amb desenes d’homes de les diferents forces iraquianes que transiten d’un costat a l’altre amb els seus cuirassats.
La guerra no ha aconseguit esborrar la bellesa d’aquesta ciutat d’edificacions baixes on els espais verds tenen una gran prioritat. “No filmi la destrucció”, diu un dels integrants de la policia federal que guia un grup de periodistes pels sectors de l’oest de la ciutat que estan en disputa.
Les forces iraquianes cada dia són més receloses de la premsa, especialment de la premsa estrangera, sobretot des que es va publicar la notícia del bombardeig dut a terme per la coalició internacional en una casa on van morir al voltant de 200 persones.
En la mesura que el comboi avança s’observa que la majoria de les cantonades estan bloquejades amb desenes de carcasses de cotxes cremats. Les parets de molts habitatges estan esfondrades sobre els carrers, convertits en grans abocadors de runa. A tot això cal sumar-hi els cràters que deixen els bombardejos.
Els franctiradors de l’anomenat Estat Islàmic apareixen sorprenentment des de posicions que les forces iraquianes han proclamat que han tornat a ser ocupades. Això inclou la seu del govern local. “Darrere de l’edifici (un bloc de formigó que té les parets laterals esfondrades) hi ha el centre de la ciutat vella, que és el nucli dur de la resistència de l’Estat Islàmic. “Si els gihadistes perden el control sobre aquella zona serà el seu final”, explica el coronel Imad Khalat.
Som en un barri dins del radi d’acció dels morters de l’EI i, mentre parlem, se sent el xiulet i després l’impacte d’un projectil a pocs metres de nosaltres. “Són per tot arreu”, assenyala el coronel, que continua explicant que a només uns 500 metres es troba la mesquita d’Al-Nuri, des d’on Abu
L’EI mata 25 persones que fugien de Mossul i penja els seus cossos dels pals elèctrics La mesquita d’Al-Nuri, on Al-Bagdadi va proclamar el califat, és a 500 metres del front
Bakr Al-Bagdadi va proclamar el califat fa gairebé tres anys.
L’estratègia actual de les forces iraquianes, pel que fa a aquesta darrera fase de l’operació, és envoltar els homes de l’EI dins de la ciutat vella, on no tindran cap altra opció que ser capturats o morir.
Des d’altres cantonades d’aquest carreró estret, on les portes de fusta donen pas a cases tradicionals que encara evoquen les seves èpoques de glòria, grups d’oficials disparen cap a als carrers on s’amaguen els franctiradors. Les mantes esteses en les cruïlles dels carrers tapen la vista de l’enemic.
La capacitat per sorprendre que encara té l’EI fa molt més perillosa la vida per als civils, especialment per als que han decidit quedar-se als territoris alliberats de la ciutat. Aquest és el cas d’una família que trobem al segon pis d’una casa ubicada a la primera línia de batalla.
“Per què hauríem de marxar? És casa nostra; amb la policia ens sentim segurs”, diu el pare, que abans de la guerra havia estat oficial de l’exèrcit iraquià. “Abans no sortir de casa –explica– perquè els milicians de l’EI eren per tot arreu i buscaven especialment les persones que havíem format part de les forces armades”.