L’enlairament de Mélenchon podria canviar-ho tot a França
El candidat de l’esquerra roba vots a tothom i apunta cap als electors indecisos
La campanya electoral francesa ha fet un gir crucial: els favorits per passar l’eliminatòria del 23 d’abril ja no són dos, Macron i Le Pen, sinó quatre: els ascensos de l’esquerrà Jean-Luc Mélenchon (guanya quatre punts en una setmana) i del conservador François Fillon ho han canviat tot. Especialment perquè encara hi ha més d’un 30% d’indecisos.
Fillon ha remuntat una mica el desastre dels escàndols sobre els presumptes llocs de treball ficticis de la seva dona que al gener van destrossar el seu sòlid lideratge electoral. Això és una sorpresa, però la veritable proesa és la de Mélenchon.
Ningú no s’esperava que aquest candidat rondinaire, excel·lent orador i perdedor el 2012 fos capaç de reinventar-se i donar lloc a una campanya tan moderna i innovadora. La seva criticada estratègia de trencar amb l’esquema de les primàries de la presumpta esquerra, per no voler competir amb polítics que considera de dretes, i amb la lògica de partits, s’ha demostrat un èxit. La primària socialista va naufragar i ell va crear un moviment original. La França Insubmisa, tal és el seu nom, apel·la al poble, no a l’esquerra, amaga la bandera vermella sense negar-la en benefici de la tricolor, canta La marsellesa abans que La internacional i convida els francesos a “radicalitzar la democràcia”.
En els continguts, una oferta de “planificació ecològica” per sortir de l’atur i del neoliberalisme ambiental, independència i sobirania nacional, fora de l’OTAN, de la lògica de la guerra en benefici de la diplomàcia, i fora del paradigma Merkel a Europa: o es reformen els tractats que han desvirtuat el projecte europeu des de fa 25 anys, i l’han convertit en una autopista neoliberal, o França se’n va. Aquest és el missatge.
Mélenchon ha posat en marxa una campanya en equip, envoltat de joves i experts que han fabricat, en consulta ciutadana, un ambiciós programa amb què pretén “refundar” la República. Profusió de recursos a la xarxa (és, amb diferència, el més seguit a les xarxes socials, que a França estan molt menys desenvolupades que a Espanya) i enormes mítings en què s’ha renunciat al to arribista en benefici de sessions didàctiques en què, més que aclamar un líder, es parla de política: com funcionen els paradisos fiscals? Per què la sanitat i l’educació no poden enfocar-se amb criteris financers? Necessitat d’una fiscalitat més justa, de combatre la desigualtat i recuperar el paper econòmic de l’Estat i la dignitat d’una gran nació integradora i universalista.
Amb un estil que ha extret ensenyaments de Bernie Sanders i de Podem, ensenyaments que no han estat copiats, sinó traduïts i fosos amb la tradició republicana i social francesa, aquests missatges estan calant.
Els mítings de La França Insubmisa, que s’acaben amb la lectura d’un poema, són els més freqüentats –ahir 70.000 al Port Vell de Marsella– i també els més seguits a les xarxes socials: 300.000 seguidors en el míting de Châteuroux, sempre amb gent fora dels llocs per falta d’espai. Un seguiment enorme també a la televisió (els mitjans de comunicació no el tracten malament, una altra novetat): 733.000 teleespectadors, el 5 de febrer, al míting de Lió, amb holograma futurista en tres dimensions retransmès en un palau d’esports parisenc, a la cadena de televisió Bmftv; 711.000 a Rennes... Val a dir que són també els més interessants. “Escoltant Mélenchon sempre s’aprèn alguna cosa”, se sent a dir freqüentment entre el públic. Ell parla d’una onada en expansió.
Amb el 19% de la intenció de vot, empatat amb Fillon i a quatre punts del duo Macron/Le Pen, Mélenchon està robant vots a tots; sens dubte al decaigut socialista, Benoît Hamon, però també a Macron i fins i tot a Marine Le Pen, confirma el director de l’institut de sondejos Ipsos, Brice Teinturier. A l’esquerra, Mélenchon està concentrant el vot útil, del qual el 2012 va ser víctima en benefici de François Hollande. Cinc anys de hollandisme han canviat les coses. Fins on arribarà?
Després d’haver-se parlat tant de l’espectre d’una victòria de Marine Le Pen, ja no pot excloure’s
Mélenchon adapta l’estil de Sanders i Podem, i crea una versió francesa puixant És l’únic candidat que adverteix contra l’ambient bel·licista i apunta a un canvi essencial a Europa
cap sorpresa per l’esquerra a França, que per Europa significaria un impacte molt més seriós que el Brexit.
Ahir a Marsella Mélenchon va dir que una onada francesa tindrà efecte arrossegament “a Grècia, a Espanya, a Portugal, a Itàlia i per als 12 milions de pobres d’Alemanya”. Seria, simplement, el final de l’Europa tal com avui la coneixem.
L’enlairament de Mélenchon no té res a veure amb el d’aquell Front de Gauche del 2012. “La França Insubmisa està definint una nova frontera política que sorgeix en un context de mutació de les categories”, diu el politòleg Gaël Brustier. Aquestes eleccions es podrien torçar. Una victòria de l’esquerra a França ja no és impensable, coincideixen a dir analistes del Deutsche Bank i el titular del sòlid diari conservador Neue Zürcher Zeitung.