“Els riscos per a Europa venen del sud i no de l’est”
Primer cal identificar els riscos, que venen del sud i no de l’est. El terrorisme gihadista ve dels excessos induïts a l’Afganistan, de les dues guerres del Golf i de l’extensió del fenomen per l’Àfrica. L’Estat Islàmic intenta fomentar la guerra civil enfrontant certes categories de francesos entre si. Les nostres debilitats són simultàniament internes i externes, i els mitjans per superar-les passen per respondre a aquest univers modificat en què estem entrant, amb fluxos migratoris que costa dominar, amb un gran projecte d’una Europa que vagi de l’Atlàntic fins a incloure Rússia. La nostra única forma d’intervenció és ajudar al desenvolupament ràpid de l’Àfrica, a la seva transició demogràfica, que a molts països encara no ha començat i que desencadena fams, èxodes i desenes de milers de morts. Caldria preocupar-se d’aquestes coses en lloc d’alimentar el fantasma d’una nova guerra freda. Estic a favor que Europa assumeixi la seva defensa, però des d’una posició defensiva i no agressiva o occidentalista, assumint el paper de simple ajudant dels Estats Units a certes parts del món. Hem de mantenir-nos fora dels conflictes que no són els nostres i necessitem un acord europeu de seguretat que calmi la tensió amb Rússia.
L’Alemanya actual no és la de Brandt, Schmidt i Kohl. Hi mana una generació que no va conèixer la guerra, que ha dinamitat la tradició de l’Ostpolitik. Una Alemanya que ja no necessita Europa per dur a terme la seva reunificació nacional i rehabilitació moral. Tinc la sensació que a França no s’han adonat d’aquest canvi. Cal tornar a témer Alemanya quan veiem soldats i tancs alemanys a Lituània, ministres alemanys promovent un canvi de règim a Ucraïna o aquell debat en mitjans de comunicació
(Die Zeit )i think tanks alemanys sobre la possibilitat de fer-se amb l’arma nuclear, tot això absolutament impensable a l’Alemanya anterior? França va a remolc d’Alemanya. Amb la idea de controlar-la, va cometre un gran error amb la moneda única. Pensava que l’euro transferiria la riquesa alemanya a França i va passar el contrari. Hi ha una ruptura amb la tradició gaullista de mantenir una certa entesa amb Rússia. Alemanya prefereix privilegiar la seva relació amb Polònia i demà amb Ucraïna abans de mantenir el seu Ostpolitik tradicional cap a Rússia. Pot ser que això respongui a certes necessitats de l’economia alemanya, però no respon als interessos de França. Hollande ha estat seguidista cap a Alemanya. Europa és la principal qüestió. Caldria que França parlés clar perquè Alemanya replantegés la seva política oriental i fes triomfar la idea d’una gran Europa que inclogui Rússia, contra la idea d’una petita Europa antirussa.
Al seu últim llibre vostè parla de “refundar la construcció europea en la democràcia de les nacions”, de “tornar a posar la política al post de comandament”, etcètera. Com es pot fer quan sembla que des de Maastricht tot –els tractats europeus i les institucions– ha estat dissenyat per a precisament impedir-ho, això, i quan sembla impossible que Alemanya accedeixi a fer canvis fonamentals? Aquí és on cal fer intervenir un factor exterior, és a dir: en quina mesura la política del president nord-americà, Donald Trump, no desequilibrarà profundament la política d’Europa des de dintre. En aquest cas podríem veure’ns obligats a trencar amb estructures institucionals amb què no volem trencar conscientment. Països com França, Espanya i Itàlia poden deixar-se remolcar per la política alemanya? El Regne Unit ja ha respost negativament a aquesta pregunta amb el Brexit. És veritat que sense ser a l’euro ni a Schengen li era més fàcil. És la gran incògnita que té França. O Alemanya reorienta la seva política o els nostres països hauran de decidir si han de trencar amb aquesta orientació nefasta o resignar-se a una subordinació.
ESTRATÈGIA DE FUTUR “Hem d’ajudar els països de l’Àfrica per evitar la fam, els èxodes i les morts”
DIVERGÈNCIA AMB BERLÍN
“Els interessos d’Alemanya a Ucraïna i l’Europa oriental no són els de França”
NOU HORITZÓ
“França li ha de parlar clar a Alemanya perquè triomfi una gran Europa amb Rússia”
CANVI DE LIDERATGE
“França, Espanya i Itàlia es poden deixar remolcar per Alemanya?”