Cor fràgil, conviccions fermes
Diumenge es trenca amb la notícia de la mort de Carme Chacón. 46 anys, mare d’un fill, amb enormes ganes de viure i de seguir lluitant en defensa dels ideals que compartim. La recordarem sempre en tots els combats, des de l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat al Ministeri de Defensa, aspirant a la secretaria general del PSOE. La seva imatge passant revista a les tropes embarassada del seu fill Miquel va esdevenir símbol dels sostres de vidre progressivament trencats per les dones del nostre país. Dona de conviccions, respectada pels seus companys però també pels seus adversaris. Treballadora incansable, no oblidava mai la cardiopatia que finalment ha posat fi a la seva vida, però tampoc no deixava que això condicionés la seva vida política, familiar i professional. La seva aparença fràgil i un cor que també ho era, i desgraciadament delicat, no limitaven el seu compromís polític i la fermesa en defensa dels seus ideals. Dona lliure de pensament propi era també militant de partit. Mai no va perdre de vista la dimensió col·lectiva del projecte socialista que va contribuir a construir des de ben jove. Evocava sovint el record del seu avi Paco Piqueras lluitador anarquista i dirigent de la CNT, com a baula del llarg camí cap a l’alliberament de les persones.
La Carme no deixava ningú indiferent, la seva enorme capacitat de treball i el seu compromís amb totes les causes que considerava justes, la posaven en contacte i de vegades en tensió amb tota mena de sectors i interessos socials. El seu pas pel Ministeri d’Habitatge ho va posar de relleu i encara és hora que algú reconegui l’enorme esforç d’ajudar a l’accés de joves a l’habitatge a través de la renda bàsica d’emancipació. Tampoc va ser ben entesa la seva preocupació per les ocupacions il·legals d’habitatges quan afectaven propietaris legítims no especulatius. Ha hagut de ser la malaltia que arrossegava de sempre la que l’hagi aturat en un moment de creixement professional sense que hagués abandonat una vocació política que tampoc no coneixia repòs.
Avui els seus companys i amics ens sentim especialment colpits per la seva mort sobtada. Volem que la seva família ens senti ben a prop en un dolor que compartim. El seu exemple, la seva trajectòria i la seva feina no han estat en va, i la seva memòria augmenta l’exigència de tots aquells i aquelles que compartim els seus ideals de justícia social. Que la terra li sigui lleu i que el seu record ens acompanyi sempre.
Mai no va perdre de vista la dimensió col·lectiva del projecte socialista que va contribuir a construir des de ben jove