Espanya continua sent catòlica
El 70% dels ciutadans són afins a aquesta religió tot i que ha caigut 20 punts en quatre anys
Espanya no ha deixat de ser catòlica, però el percentatge de ciutadans que es declaren creients d’aquesta fe religiosa ha disminuït més de 20 punts en les últimes quatre dècades, segons els sondejos del CIS, amb unes sèries que es remunten al 1978. Tot i així, la fortalesa del catolicisme s’aprecia en el fet que gairebé el 70% dels espanyols es declaren catòlics. Ara bé: tot i que la frase atribuïda a Azaña (“Espanya ha deixat de ser catòlica”) sembla lluny de complir-se, la pràctica religiosa també ha baixat, fins al punt que un 60% dels qui es declaren creients (del catolicisme o d’una altra religió) gairebé mai assisteixen als oficis religiosos.
El contrast amb els registres de fa 40 anys reflecteix la magnitud del canvi. El 1983, només un 22% dels consultats confessaven que no assistien mai a cerimònies religioses. Deu anys després, el 1993, aquesta xifra va créixer fins a un 34%. I a partir d’aquí –tot i que la pregunta es va suavitzar i el “mai” es va substituir per un “gairebé mai”– el percentatge de creients no practicants es va accelerar i va superar el 45% el 1997 i el 55% fa deu anys. En l’última dècada, en canvi, i tot i que la xifra no ha deixat de créixer, aquest increment ha perdut força (amb un augment mitjà de cinc punts). Al seu torn, el descens en el nombre de catòlics es va accentuar en la dècada dels noranta i, després d’un repunt que va coincidir amb l’entrada del nou mil·lenni, s’ha accelerat en els últims deu anys. Concretament, el percentatge va caure del 90% –una xifra que es va mantenir inalterable durant els anys vuitanta– al 82% el 1995. I després, a partir del 2005, ha passat del 79% a menys del 70% a començaments del 2017.
Aquesta radiografia evolutiva es completa amb una imatge dels canvis que ha tingut la religiositat entre els electors dels principals partits. I aquí apareix una paradoxa. Així mateix, mentre que la xifra de catòlics ha baixat sensiblement entre el conjunt de la població espanyola, entre els votants del PP i el PSOE amb prou feines s’han mogut en els últims vint anys. En concret, la taxa de catòlics entre els electors del PP continua per sobre del 90% des del 1998. I entre els votants socialistes la taxa ha caigut uns cinc punts en gairebé vint anys, després d’un descens una mica més acusat (de fins a deu punts) durant l’etapa de govern de Rodríguez Zapatero.
En canvi, entre els votants d’Esquerra Unida (i ara Units Podem) la caiguda del percentatge de catòlics en els últims vint anys ha estat molt visible: més de 23 punts, des de gairebé un 60% el 1998 a només un terç actualment. De fet, el percentatge de catòlics és fins i tot més baix entre els electors d’un partit de centre liberal com Ciutadans (74%) que entre els d’una força política de centreesquerra com el PSOE (81%).
Aquesta evolució asimètrica s’aprecia, tot i que amb menys nitidesa, pel que fa a l’assistència als oficis religiosos. Fa més de deu anys, un 59% dels votants del PSOE i un 37% dels del PP admetien que “gairebé mai” assistien a cerimònies religioses (un percentatge que pujava al 75% entre els seguidors d’IU). El gener passat, aquest absentisme de la pràctica religiosa fregava el 40% entre els votants del PP (tres punts més) i el 67% entre els del PSOE (vuit punts més). En canvi, el percentatge amb prou feines havia variat entre els electors d’IU-Units Podem (més d’un 75%) i fregava el 69% entre els votants de Cs (dos punts més que entre els del Partit Socialista). I darrere aquestes xifres espirituals apareix, sens dubte, la fissura generacional que es registra entre els dos grans partits i la resta de formacions, especialment les nouvingudes.
La quota de catòlics es manté en el 90% dels votants del PP i en un 80% dels del PSOE