La construcció es recupera
LA recuperació que comença a registrar el sector de la construcció és clau per consolidar el creixement econòmic i de l’ocupació. No és bo dependre massa de la construcció, com va passar abans de la crisi, però tampoc no ho és no comptar-hi. Aquest sector ha de tenir una proporció equilibrada en la composició del producte interior brut i en la creació de llocs de treball. I és aquí on som, en vista de l’increment de l’evolució de les vendes d’habitatges, de l’activitat constructora i del mercat laboral. N’hi ha prou amb dir que en, els últims dos anys, la construcció i les activitats immobiliàries han creat 188.000 llocs de treball directes, que al seu torn tenen un gran efecte multiplicador.
Val a dir, tot i això, que la recuperació del sector de la construcció encara és molt incipient. L’any 2016 va tancar amb 460.000 transaccions immobiliàries, un 13,5% més respecte a l’exercici anterior, però molt per sota dels nivells d’abans de la crisi. Els preus globalment han pujat només un 3%, segons el Ministeri de Foment, respecte al mínim del tercer trimestre del 2014. Però algunes zones molt concretes, com ara alguns barris de moda de Barcelona o de Madrid, ja assoleixen els preus precrisi anteriors al 2008, com a resultat de la intensa demanda inversora que hi ha. Això és positiu pel grau de confiança que reflecteix i per l’efecte de taca d’oli que produeix al territori, però alhora és l’embrió de greus problemes perquè els ciutadans accedeixin a l’habitatge, ja que els salaris continuen en nivells molt baixos.
Amb la millora de les vendes i dels preus es recupera, també per fi, la construcció d’edificis, especialment en algunes províncies, com és el cas de la de Barcelona. L’any passat es van iniciar a Espanya 64.038 habitatges, un 41% més que al 2015, encara que aquesta xifra és gairebé un 10% de les 664.000 del 2006, el punt més alt de l’auge immobiliari viscut al país.
La positiva evolució del sector immobiliari, i la que comença a registrar la construcció residencial, es deriva de diversos factors, com ara el nivell de confiança més gran, la compra creixent d’habitatges per part d’estrangers –fons i particulars– a la recerca d’oportunitats, la consideració del sector immobiliari –novament– com a alternativa d’inversió financera en uns moments en què els tipus d’interès estan en nivell zero mentre els preus ja han tocat sòl i comencen a pujar, així com fonamentalment de la intensa creació d’ocupació registrada en Espanya.
Al seu torn, el futur del sector dependrà fonamentalment que l’economia continuï creant nous llocs de treball i, sobretot, que siguin estables, de qualitat i ocupats pels joves, que són també els que més demanda d’habitatge poden generar.