“La inversió en R+D pujarà de l’1,2% al 2% fins al 2020”

Carmen Vela, secretària d’Estat d’Investigació, Desenvolupament i Innovació

Carmen Vela, secretària d’Estat d’Investigació, Desenvolupament i Innovació (R+D+I) des del 2012, ha tingut el difícil paper de dirigir la política científica espanyola en temps de crisi econòmica i d’inestabilitat política. Malgrat les fortes retallades que ha patit la investigació a Espanya, i els problemes estructurals que resten competitivitat a la ciència espanyola, Vela s’ha guanyat el respecte de la comunitat científica per haver fet tot el possible per mantenir el rumb durant la tempesta. La seva tasca també és valorada al mateix Govern, on ha estat ratificada en el càrrec per a la nova legislatura.

Vela va atendre La Vanguardiael

dilluns 3 d’abril, hores abans de viatjar al Japó en viatge oficial amb els Reis i un dia abans que es presentessin els pressupostos de l’Estat per al 2017, que han decebut la comunitat científica per la retallada del 4% (si es té en compte la inflació) de les subvencions en investigació no militar.

Quines prioritats té per a aquesta legislatura?

Tenim moltes esperances en el Pacte per la Ciència. El ministre Luis de Guindos es va comprometre a impulsar-lo en la seva última compareixença parlamentària. Hem tingut converses amb tots els grups parlamentaris i la receptivitat ha estat molt bona per part de tots. Esperem rebre les seves propostes per començar una altra tanda de negociacions. Busquem que hi hagi el màxim consens.

Quins punts s’inclouran al Pacte per la Ciència?

Recollirà tots els punts que són importants per a l’R+D+I a Espanya, com el finançament, la flexibilitat administrativa, la carrera investigadora o l’excel·lència. No serà un text gaire llarg. No volem un document de cent pàgines que no s’implementi. En preferim un de vint pàgines que es pugui implementar.

Ja que parla de finançament, pot la ciència espanyola ser excel·lent amb el nivell d’inversió pública que té en el moment actual?

Tenim el compromís d’arribar a una inversió en investigació del 2% del PIB el 2020. Ara estem en l’1,22%. Volem un increment gradual i sostingut, més que un increment ràpid i insostenible. Busquem una estabilitat creixent, encara que vagi en contra de les lleis de la física. Hem d’anar a allò que és possible, i un 2% el 2020 és possible.

Tot i així, no n’hi haurà prou amb tenir més diners, també caldrà gestionar-los bé.

Per a això serà molt important l’Agència [Estatal d’Investigació]. Tindrà un pressupost propi, podrà gestionar romanents i do-

OBJECTIU PRIORITARI “El Pacte per la Ciència és la prioritat en aquesta legislatura; busquem el màxim consens”

CREIXEMENT SOSTENIBLE “Volem un increment gradual i sostingut de la inversió en R+D, més que ràpid i insostenible”

CONTRACTES OFUNCIONARIS

“Incorporem investigadors no funcionaris amb contracte indefinit”

INCORPORAR ‘POSTDOCS’

“Els ajuts Juan de la Cierva s’ampliaran de dos anys a tres”

narà més estabilitat als investigadors per planificar els seus projectes. En aquesta legislatura començarà a funcionar a ple rendiment i es començaran a veure els seus resultats.

Hi ha investigadors que es queixen que l’últim Pla Estatal d’Investigació, del qual depèn el finançament de projectes competitius, va acabar el 2016 i que el que havia de començar l’1 de gener del 2017 encara no està a punt.

Anem una mica tard, és cert. Però no hi ha hagut un buit. Vam prorrogar el pla anterior perquè totes les convocatòries estiguessin assegurades. En aquest moment tenim un esborrany, que possiblement serà aprovat en Consell de Ministres el juny o el juliol. Així que sigui aprovat, el nou Pla Estatal entrarà en vigor de manera immediata.

Serà continuista?

No hi haurà grans disrupcions, però sí millores.

Per exemple?

Els ajuts Juan de la Cierva d’incorporació d’investigadors postdoctorals s’ampliaran de dos anys a tres. Hem vist que dos anys eren massa poc.

Alguna millora prevista per als joves investigadors que encara no són doctors?

En l’actualitat tenen contractes de quatre anys. En els casos en què un investigador llegeixi la tesi als tres anys, se li mantindrà el contracte al quart any encara que obtingui una plaça en un altre centre d’investigació d’un altre país. Fins ara el contracte expirava en el moment en què es llegia la tesi, cosa que no incentivava acabar-la en tres anys.

Una altra qüestió relacionada amb el personal: Govern i sindicats han acordat crear 250.000 places de funcionari en els propers tres anys. Als centres d’investigació, no serien millors contractes indefinits que places de funcionari?

Des del 2013 contemplem la carrera investigadora no funcionarial. Estem convocant vint-i-cinc places a l’any. Sóc conscient que són poques, però és important demostrar que es pot fer. Aquestes places no són un pas intermedi per accedir després a una plaça de funcionari, sinó que es creen amb una perspectiva de contracte indefinit per a investigadors que seran avaluats cada cinc anys. Ara tenim a punt un reial decret per donar cobertura legal -a aquest

col·lectiu.

Permetrà incorporar investigadors estrangers que no poden accedir a places de funcionari?

Sí, encara que això ja era possible amb la figura d’investigador distingit prevista a la llei de la Ciència, perquè abans teníem moltes dificultats per incorporar investigadors estrangers malgrat que fossin molt bons.

Hi ha canvis legislatius previstos per donar més flexibilitat als centres d’investigació de manera que puguin ser tan competitius com els d’altres països?

Aquest és un tema molt important. Tenim mecanismes per llicenciar patents i crear spin-offs, però no són gaire flexibles. D’altra banda, la recepció de fons de la Unió Europea es fa molt difícil amb intervenció prèvia, com tenim a molts organismes des de

maig del 2014. Estem treballant amb el Ministeri d’Hisenda per flexibilitzar-lo i hem trobat una gran receptivitat.

Hi ha alguna àrea d’investigació estratègica per la qual Espanya hagi d’apostar? Hi ha àrees que apareixen en un moment determinat i que no podem deixar passar. Per exemple, Espanya està molt involucrada en supercomputació en col·laboració amb altres països europeus. És una àrea essencial per fer bona ciència i per tenir indústria competitiva. No ens podem permetre perdre el tren.

Alguna altra àrea?

Les tecnologies quàntiques són un altre bon exemple. La Unió Europea té un projecte Flagship de tecnologies quàntiques [per la seva importància per al futur de la indústria europea]. Hem tingut la fortuna de pujarhi massa aviat, amb l’ICFO [Institut de Ciències Fotòniques], el CSIC [Consejo Superior de Investigaciones Científicas] i una empresa valenciana [VLCPhotonics]. Però hi ha altres àrees com el grafè, les neurociències o la biologia molecular que seran molt importants per al futur i en les quals Espanya té grups d’investigació destacats.

“És una àrea estratègica per fer bona ciència i tenir una indústria competitiva”

“Tecnologia quàntica, neurociències, grafè i biologia molecular seran molt importants”