Home, de 50 anys i ric
Perfil del comprador d’òrgans humans que paga uns 170.000 euros a les xarxes il·legals per un ronyó
Endinsar-se al món del comerç il·legal d’òrgans és endinsar-se a la part més tenebrosa, insolidària i inhumana de l’ésser humà que un pugui imaginar. I potser, també, la més fàcil d’entendre (tot i que costa): un home necessita un ronyó o un fetge per provar de guanyar anys de vida i el buscarà on sigui, encara que això impliqui que una altra persona en l’extrema pobresa es vegi obligada a lliurar-l’hi malgrat que la seva vida corri un enorme perill. I enmig, una xarxa mafiosa, integrada per desenes de persones, incloenthi metges, que es lucra de les necessitats dels altres. Tot això amb l’aquiescència en molts casos dels governs de torn que miren cap a un altre costat davant la vulneració flagrant dels drets humans. Els diners manen.
S’ha parlat molt de les persones que venen (les més vulnerables del planeta, a qui l’únic que els queda per oferir és el seu propi cos), però menys de les que compren, normalment protegides per un compte bancari suculent i el prestigi social. Però qui són? Homes, d’uns 50 anys, residents en algun país de l’Orient Mitjà, com l’Aràbia Saudita o Qatar, o al món occidental i, per descomptat amb diners. La compra d’un òrgan al mercat negre pot assolir els 150.000 dòlars.
Com que aconseguir un òrgan ràpid al seu país d’origen és impossible, bé perquè el seu govern no té desenvolupada una xarxa de trasplantaments, bé perquè consideren que no és apte per rebre-ho, el pacient ric acudeix al mercat il·legal. Com? En moltes ocasions són els mateixos metges de les clíniques privades els que aconsellen com fer-ho o bé per internet, on hi ha agències que ofereixen aquests serveis. Així de fàcil.
Beatriz Domínguez-Gil, metgessa de l’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT) i una de les expertes internacionals més importantsrans de tràfic d’òrgans, aporta aquestes dades en la XIV reunió de coordinadors de trasplantaments i professionals de la comunicació que es va celebrar fa uns dies a Saragossa, en la qual revela el lucratiu negoci del comerç il·legal d’òrgans: dels 170.000 euros que cobren, tot just 5.000 són els que rep el venedor (“això si al final els hi donen o no mor en la intervenció”) i la resta són per a la xarxa. Segons les dades facilitades per l’OMS, el 10% dels trasplantaments que es fan al món són il·legals. Això podria suposar un trasplantament il·legal cada hora, encara que hi ha els qui assenyalen que la xifra podria ser molt més gran. “Creiem que això és una aproximació a la baixa”, indica Domínguez-Gil.
Precisament són aquestes màfies contra les quals es dirigeix el Govern d’Israel, que no fa gaire temps era un dels països amb més “compradors” d’òrgans (les companyies d’assegurances reemborsaven els diners dels qui anaven a l’estranger a trasplantar-se perquè així s’estalviaven la diàlisi, que a llarg termini surt més cara), però el 2008 Israel va prohibir qualsevol pagament per un òrgan, tant al seu territori com a l’exterior.
Sobretot, però, Israel s’ha centrat a perseguir les màfies que ofereixen aquests serveis perquè és l’instrument més eficaç contra el tràfic d’òrgans, tal com assenyala Gilad Erlich, fiscal del districte central, que manté una lluita especial, d’una banda, amb el Govern de Turquia, que a penes controla el tràfic d’òrgans (els seus hospitals realitzen trasplantaments d’aquestes característiques impunement), i de l’altre, amb les clíniques privades, que han vist en aquesta pràctica una manera de fer diners. La solució la diu Domínguez-Gil: un sistema de salut públic, universal i gratuït i un sistema de donacions i trasplantaments basat en la voluntarietat i l’altruisme. Espanya n’és l’exemple clar.
Es calcula que cada hora es realitza un trasplantament il·legal al món, encara que la xifra queda curta