Ossos que parlen
Diuen que, després d’unes eleccions, als governs se’ls han de donar cent dies de gràcia i llavors fer-ne una primera avaluació. Com que avui es compleixen cent dies des del dia 1 de gener, ha arribat el moment d’avaluar la nova ortografia catalana a partir d’un fet objectivable: l’ús que n’han fet durant aquests tres mesos llargs els mitjans de comunicació.
Responent a la crida de l’Institut d’Estudis Catalans, La Vanguardia, amb la majoria dels altres mitjans en català de Catalunya, les Balears i el País Valencià, es va comprometre a començar a aplicar la nova ortografia el primer dia de l’any. Màrius Serra, membre de l’IEC i col·laborador d’aquest diari, va encunyar el lema “Any nou, normes noves”.
Malgrat alguna excepció per allò de confirmar la regla, els mitjans van respondre plegats a la crida com un gest de suport a la institució normativa i com un senyal de respecte cap a aquesta llengua que avança a empentes i rodolons per un camí que no és pas de roses. Per Cap d’Any, doncs, els rodamons i els seus nets van dir adeu als accents diacrítics. Van ser erradicats amb dobles erres i amb guionets que déu-n’hi-do.
La implantació a la redacció de La Vanguardia va anar prou bé i els redactors de seguida es van acostumar a les noves grafies. Val a dir que el llibre d’estil que es pot consultar amb immediatesa a la intranet recollia tota la casuística d’una manera clara i fàcil. Tot i així, com en els àlbums d’Astèrix, algun redactor s’hi va oposar amb ungles i dents, i fins i tot, quan l’ortografia era fruit de la traducció automàtica, es dedicava a posar els diacrítics d’antany que la màquina de traduir ja havia llençat a la pila del greix.
Avui es compleixen cent dies des que aquest diari va començar a aplicar la nova ortografia catalana
Era l’accent crític que humanitzava aquest procés de pèrdua de diacrítics.
El diari ha aplicat totes les normes llevat d’una: l’accent de l’ós. Una notícia que va sortir publicada el 20 de novembre de l’any passat, quan l’equip d’Edició feia les proves amb la nova ortografia abans que arribés el dia D, va disparar les alarmes: “Els ossos també parlen”. Si l’os i l’ós ja no es diferenciaven amb un accent, era impossible saber si el títol corresponia a una notícia sobre medicina o arqueologia (com era el cas), o sobre zoologia. Va ser llavors que vam prendre la decisió d’indultar l’ós. Pel que fa a la resta de les noves grafies, cap no va provocar casos confusos com havien pronosticat els més malastrucs.
Tot plegat aviat serà cosa del passat. Enciclopèdia va actualitzar el seu diccionari el 28 de març –incloent-hi la informació de la grafia antiga per més claredat– i dijous passat l’IEC va posar el seu al dia, amb l’afegitó d’alguns neologismes.