La postal que s’erosiona
Castellfollit de la Roca lluita per mantenir el seu principal atractiu, que pateix ensorraments periòdics
Veu aquelles frondoses figueres?”, pregunta Susana Vila des de la terrassa del darrere de la casa on van néixer el seu besavi, el seu avi i la seva mare i de la qual no s’ha mogut en tota la seva vida. “Doncs ja eren allà quan jo era una nena. Les profundes arrels d’aquells arbres estellen les roques de la cinglera, que, periòdicament, van cedint”, afirma aquesta veïna de 56 anys de Castellfollit de la Roca. Va viure molt de prop l’últim gran despreniment del passat 15 de febrer, quan van cedir 70 tones de roca, que des d’aleshores s’acumulen a la base del riu Toronell. L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) no té intenció de retirar els blocs de pedra, perquè no interfereixen –afirmen– en el curs del riu i són un lloc poc freqüentat: “Si hi hagués hagut un mínim manteniment de la vegetació, això no hauria passat”, assegura Vila convençuda, que insta les administracions a realitzar una neteja global de la columnata basàltica, el principal atractiu turístic d’un municipi de menys d’1 km2, que forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i que va perdent superfície en cada enfonsament.
Un informe de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya situa la presència d’aigua (pluvials o residuals) i vegetació al terreny, en especial les arrels que afavoreixen la infiltració i retenció de l’aigua a les esquerdes de les roques, com un dels factors detonants de l’últim ensorrament.
Els ensorraments periòdics de roca no són nous per als veïns del nucli antic que viuen en el vessant sud de la cinglera, format fa milers d’anys per la superposició de dues colades de lava procedents dels volcans de la Garrotxa erosionades pels rius Fluvià i Toronell. Des de l’any 2011, dels sis despreniments notificats, cinc han tingut lloc en aquesta part de la roca. Tot i això, segons ha constatat en diverses ocasions el geòleg Llorenç Planagumà, sembla que els habitants de la cinglera han perdut la noció del risc: “No he tingut mai por”, afirma José Luís Lorenzo, amo del restaurant Basalt, mentre assenyala els enormes blocs de roca que es van desprendre sota la terrassa del seu local. “La cinglera acabarà desapareixent, però perquè això passi falten molts milers d’anys. L’erosió de la naturalesa
El municipi demana accions per conservar la columnata basàltica
Des del 2011 s’han produït sis despreniments, l’últim el mes de febrer passat
no es pot frenar”, reconeix. Tot i això, insta les administracions a actuar per pal·liar el deteriorament progressiu de la colada. Lamenta que la majoria d’accions que s’han dut a terme fins ara han tingut lloc en el vessant del riu Fluvià, la bucòlica estampa convertida ja en una de les postals de Catalunya, i no a la part del riu Toronell, la que no es mostra als turistes i que presenta més risc geològic.
L’informe de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya realitzat arran de l’últim enfonsament constata que la zona sud de la cinglera també és susceptible de patir despreniments que poden acabar afectant els edificis o vials” i insta a adoptar diverses mesures per disminuir aquest fenomen natural, que “progressa lentament però que pot veure’s accelerat”. En aquest sentit, els geòlegs recomanen evitar el reg en patis i jardins, revisar la xarxa d’aigües pluvials i fer un seguiment periòdic dels edificis i els carrers situats sobre la cinglera per detectar possibles nous focus de despreniments. La Generalitat s’ha compromès a desencallar la redacció del Pla Integral de Conservació de la Cinglera, acordat el novembre del 2015, que ha d’incloure totes les accions que cal dur a terme per fixar la roca i mantenir la seguretat dels veïns, tot i que no ha pogut precisar un calendari.
L’alcalde, Miquel Reverter (ERC), reclama a les administracions que assumeixin els 100.000 euros que costaria fer una neteja integral de l’entorn i els 40.000 del manteniment anual. Diu que aquestes quantitats són “inabastables” per a un municipi de 970 habitants i un elevat índex d’endeutament. Les parts implicades en la conservació de la colada es reuniran a començaments de maig per trobar solucions als despreniments. “La cinglera no només és un símbol de Castellfollit, sinó també de Catalunya, Espanya i Europa per la seva singularitat urbanística i natural”, afirma Reverter, que demana la implicació de la Generalitat i l’Estat per frenar la degradació d’aquest atractiu turístic. “Si anem deixant caure la roca, serà el final del nostre turisme”, afirma Vila.
LA RECLAMACIÓ
EL RISC