Que tossuts que som!
Si esteu pensant sortir d’escapada aquesta Setmana Santa per aprofitar les últimes neus que queden al Pirineu us interessarà especialment aquesta columna. Si us dirigiu a la Cerdanya des de Barcelona i teniu la paciència d’estalviar-vos el peatge de l’autopista Terrassa-Manresa comprovareu que malament que fem les coses quan ens ho proposem. Us garanteixo que observareu un veritable despropòsit i un exemple de com l’administració pública és capaç de passar-se de frenada.
Els conductors que facin aquesta ruta tenen dues opcions quan arriben a Terrassa: passar per l’autopista o agafar la C-58 i després la C-55 fins a Manresa. Doncs bé, qui no tingui pressa i vulgui comprovar el que us explico ha de seguir l’única ruta gratuïta i recorrerà 28,5 quilòmetres al·lucinants. En primer lloc, heu d’estar alerta perquè hi ha, ni més ni menys, que 10 radars, un cada 2,8 quilòmetres. En canvi, a l’autopista només n’hi ha un en els 36,6 quilòmetres de recorregut.
Les dues carreteres públiques han experimentat “millores” durant els dos últims anys que han consistit principalment a reduir a un sol carril cada sentit de circulació la majoria del traçat. Però el més curiós és que aquest únic carril ha quedat tan estret per les “mesures de seguretat” implantades (tanques, mitjanes de ciment o dobles barreres centrals) que el conductor té la sensació d’estar circulant per un tub estret. Aquestes millores impedeixen els avançaments però també provoquen un preocupant efecte secundari perquè, en cas d’accident, el trànsit queda tallat irremeiablement a causa que no queda espai perquè passin dos vehicles. Fins i tot l’ambulància, la policia o els bombers suen sang per arribar als sinistres. Conscients d’aquesta conseqüència negativa, la Generalitat ha arribat a un pacte amb els gestors de l’autopista perquè, en cas que la carretera quedi tallada per un accident, el trànsit es derivi per la via de peatge i es deixi passar gratuïtament. Com era d’esperar, aquesta circumstància ja s’ha aplicat diverses vegades.
Com s’ha arribat a aquesta situació? Cal remuntar-se a l’any 2004 quan la Generalitat va firmar un acord amb la concessionària de l’autopista pel qual el Govern havia de compensar l’empresa si no s’arribava a una xifra mínima de trànsit pel peatge. Aquesta xifra va caure durant la crisi i la Generalitat va posar en marxa un pla per imposar mesures dissuasives a la carretera gratuïta per incrementar la recaptació del peatge i, per tant, reduir la compensació pública pactada. Aquestes mesures es van emmarcar en un pla per reduir l’accidentabilitat de la via gratuïta i s’ha concretat en les formidables actuacions detallades. Tres anys més tard, s’ha reduït lleument l’accidentalitat a les vies gratuïtes, però el volum de trànsit és el mateix, segons les mateixes dades de Trànsit. És a dir, milions d’inversió després, tot continua igual. Perdó, tot no, ara hem complicat més la vida als conductors que continuen preferint la via gratuïta. Que tossuts que som!
Les “millores” a les vies gratuïtes entre Terrassa i Manresa són un nou despropòsit públic