Llegir sense por
Al seu circ de la por, un conill amb rostre humà acompanya el caçador de terrors. El caçador de terrors és un domador de pànics i de bèsties estranyes. Al seu costat, al Pati de les Dones, hi ha les teixidores de llaços, la traçacamins, la gata escalfadora d’hiverns, la conilla amanyagadora d’infància, la sargidora de cors trencats. Les Irréels han incorporat la seva poesia al Món Llibre, el festival literari per a nins i joves, que enguany ha arribat a la seva tretzena edició. Qui té por de les supersticions! Durant tot el cap de setmana, els voltants del CCCB i el Macba s’han convertit en una biblioteca immensa. O en una mena de Sant Jordi Kids.
Quantes vides té un llibre? Tantes com lectors? A la plaça dels Àngels, hi ha els aparadors d’intercanvi. Un noi alt amb un pírcing s’interessa per El libro de
las ilusiones, de Paul Auster, però per endur-se’l n’ha d’aportar un al seu lloc. Llàstima, encara no ha acabat el que té dins la motxilla i no vol deixar-lo ara. Arriba una parella amb una maleta trolley carregada. La buiden d’aquells contes que el seu fill ja se sap de memòria, i en seleccionen d’altres, alguns descatalogats. Al fill l’han acompanyat a l’autocar, i ara deu ser de camí a unes colònies. Hi vénen cada any, i la mare comenta, experta, que no està essent la millor collita. L’excepció, afegeix mostrantlo, és De punta a punta, en què José Luis Berenguer recorre les sensacions que ens parlen de la guerra. Se’l queda.
El cel és tan blau com els vestits de núvols estampats d’uns homes que, aquí i allà, anuncien el començament del pròxim taller fent servir uns globus com els de les vinyetes de còmic. Cada escenari té la seva pròpia activitat; hi ha el vermell, el blanc, el verd, “Els l’espai que del esteu Geronimoa l’ombra Stilton.no esteu al sol”, diu un d’aquells homes de blau damunt l’escenari del Teatret Taronja, “jo estic als núvols”. Presenta la il·lustradora Maria i Punt, que li explica al seu públic —d’entre quatre i sis anys— com va fer Les aventures del jove Saturnino Calleja: “Els contes no brollen dels arbres ni es pesquen al mar”. A la Sala Raval, la companyia Minimons obre les portes a Un conte per estar per casa . El Col·lectiu Terrón construeix una Terra efímera a l’auditori del CCCB. Llibres que parlen, contacontes, El comte Arnau, fins i tot Pinotxo animen els més petits a acostar-se als llibres. Segons el CIS, tot i que cada vegada se n’editen més, el 39% dels espanyols no en va llegir cap, el 2015. La majoria argumenta que és que no els interessa. Els que més llegeixen són els joves, els universitaris i els que viuen a les ciutats que superen el milió d’habitants.
Això sí, han crescut molt les recomanacions online. D’una banda, hi ha les algorítmiques, com les que ofereixen Amazon o la Casa del Llibre. I d’una altra, les dels nous prescriptors. És a dir, els blogaires i booktubers. Ells han estat els protagonistes del BookCon Barcelona, una iniciativa de l’empresa Boolino em- parada per l’Ajuntament, adreçada als adolescents. Aquests podien participar en un slam de microrelats, en un joc interactiu amb dispositius mòbils per la ciutat, anar a xerrades que els ensenyaven com fer créixer les seves plataformes, o fer un curs de fanfictions. Això és: relats basats en una obra original, com ara inventar un capítol impossible amb els personatges de Harry Potter.
Andrea Izquierdo va néixer a Saragossa el 1995. El 2014 va crear el youtube literari Andreo Rowling, que té desenes de milers de seguidors. A l’auditori del MACBA, pràcticament ple de gent de la seva edat, entrevista l’escriptor Jordi Sierra i Fabra. Entre el públic hi ha Sven Huber, cofundador amb Toni Montserrat, de Boolino, el projecte-web per fomentar l’educació mitjançant la lectura. Hi ha
snacks de plàtan per als assistents, ossets de gominola, un sorteig de llibres. Alicia Roca, autora d’Els gats no mengen amb forquilla i Almost blue (tots dos a Edebé), ha parlat del seu procés d’escriptura. A diferència d’altres presentacions més “adultes”, al final li han fet un munt de preguntes. Es veu que els complexos creixen amb l’edat.
Li toca a Sierra i Fabra. Amb 490 títols publicats, explica que és lent pensant, però molt ràpid quan té la història al cap. En una setmana, et fa un llibre. Diu que les idees són com els nois que coneixes una nit de festa, que et semblen supermacos i t’encanten. L’endemà al matí, la teva opinió és molt diferent. El públic plora de riure. De petit, Sierra i Fabra llegia un llibre cada dia i era tartamut. Va tenir un accident i, a l’hospital, va començar a escriure. Es va adonar que, quan escrivia, no tartamudejava. Des de llavors no para. Prepara els guions als avions que el porten a illes caribenyes, es passa mig any viatjant i l’altre mig a Barcelona. Té més de trenta mil vinils, “discos antics, en dieu vosaltres”, i el va fer molt feliç que Bob Dylan guanyàs el Nobel de Literatura, perquè la poesia és essencial. Conclou: “Ara ja me’l poden donar a mi, per pesat”. I més riures.
A la sortida, el sol brilla i famílies senceres fan fotos al caçador de terrors. Si alguna vegada en varen arribar a tenir, li han perdut la por (i la mandra) a la lectura.
LA CONVOCATÒRIA Món Llibre, el festival literari per a nens i joves, aquest any ha arribat a la seva 13a edició
DESTACAT PROTAGONISME
Una de les novetats més destacades ha estat la incorporació de blogaires i ‘booktubers’