Pel seu mal perdre
La frustració i el caràcter busca-raons fan perdre a Neymar el control i potser el clàssic
Neymar està acostumat a ser elogiat i admirat, però no sempre se’l pot aplaudir. No tenen gràcia ni l’expulsió per atropellar Llorente sense intenció de jugar la pilota ni l’aplaudiment sorneguer al quart àrbitre que el pot deixar sense clàssic contra el Madrid per desconsideració. “Tonto”, li va cantar el públic de La Rosaleda. Havia caigut en la trampa.
Amb 25 anys, Neymar acostuma a acabar els partits amb blaus a les cames. El davanter, ja sigui amb el Barça o amb el Brasil, és la diana de les puntades de peu dels defenses. Per la seva manera d’encarar i buscar accions espectaculars, moltes vegades acaba rodant per la gespa després d’un cop. Però aquesta vegada va ser ell el que es va passar de frenada. No li sortien les coses, el lateral Rosales li guanyava el duel (9 regats incomplets) i al minut 65 va deixar amb un menys l’equip, al qual tampoc no va ajudar a Riazor.
El brasiler és el jugador de la Lliga que més faltes rep (111, gairebé 50 més que Messi). Quan apareixen jugadors del seu estil es revifa el debat de si la protecció a les estrelles és suficient. La permissivitat de Gil Manzano amb el Màlaga va tenir molt a veure. Però el que ja no és acceptable és que un jugador creatiu com ell hagi vist, entre totes les competicions, les mateixes targetes (14 grogues i una vermella) que gols ha celebrat aquest curs: quinze també. Tan cert és que el brasiler s’ha especialitzat en assistir els companys en una altra manera de desequilibrar els matxs com que de vegades es perd en batalles secundàries com enganxades verbals amb rivals o protestes a l’àrbitre.
Una setmana després de marcar el seu gol 100 amb el Barcelona a Granada, a Màlaga va ser expulsat per primera vegada després de 179 partits amb el Barça. Són les dues cares d’un futbolista que gaudeix tant amb gols i assistències com desafiant els defensors. Ha après a controlar-se, ja que no marxava a la dutxa abans d’hora des del 2015. Tot i això, encara no evita que els defenses el treguin del partit. Té el millor exemple molt a prop: Leo Messi no ha estat expulsat mai en més de 570 partits amb el Barça.
La de La Rosaleda no és la primera vegada que el seu caràcter busca-raons, per frustració o excés de revolucions, el perjudica. Fa dos estius el va deixar fora de la Copa Amèrica de Xile contra Colòmbia. Amb el partit acabat, Neymar va xutar una pilota a l’esquena d’Armero i va originar una baralla amb Murillo i Bacca. El combat li va costar 4 partits de sanció.
Les expulsions del brasiler segueixen un mateix patró. De les set vermelles que ha vist, totes excepte una (Colo Colo el 2011) van arribar amb el seu equip perdent: Palmerias (2010), Atlètic Mineiro (2011), Gremi (2012), Ponte Preta (2013), Colòmbia (2015) i Màlaga (2017). És el perill de voler impartir justícia pel teu propi compte. Si el seu destí és succeir Messi, en això també necessita millorar.