L’afició dona suport a l’Eldenc per recuperar la normalitat
Davant el Sabadell, i amb un equip farcit de juvenils, el club confirma la voluntat de netejar tota sospita
L’Eldenc va aconseguir recuperar ahir, davant el Sabadell, la dignitat i l’honor malgrat el 0-5 final. Valors fonamentals en l’esport que es van perdre fa pocs dies en aquest club sota la sospita de la corrupció, un càncer que afecta massa institucions de tota mena. És aquesta sospita la que la directiva vol que desaparegui com més aviat millor en una institució gairebé centenària que va ser fundada el 1921 per un grup d’aficionats del Barcelona anomenats los
Cabezotas. Per això, l’Eldenc, i la seva afició, i també la ciutat que l’acull, han accelerat els mecanismes aquesta setmana per tancar als tribunals, i a la societat, un tema que ha destapat una trama fosca de pactes de partits per guanyar apostes il·legals. Ahir, per cert, totes les cases d’apostes no van incloure aquest partit.
El que ahir es va veure al Pepico Amat, nom de l’estadi, va ser una clara prova d’aquesta voluntat de redempció, de les ganes de demostrar que no és un club corrupte. I era l’epíleg d’una setmana farcida de gestos per animar l’afició a estar amb el seu equip en un moment tan dur. Perquè els eldencs van anar en massa al camp, gairebé fins a omplir tres quarts del recinte. “Ara que baixem a Tercera això s’omple, ha hagut de passar això perquè la gent reaccioni i vingui a donarnos suport”, comentava ahir Juan Ortega, aficionat, amb certa ironia. I en una clara estratègia de girar full i apartar els sospitosos de l’escenari, l’equip que es va veure al camp era un altre radicalment diferent del que havia jugat a Barcelona el dia del vergonyós 12-0.
Perquè la setmana, i el cas que està en instrucció als jutjats, no només ha laminat els sospitosos: el representant del fons inversor italià, Nobiel Capuani; els entrenadors Filipo di Pierro i Fran Ruiz, i els jugadors Nico Cháfer i Mikey Fernández; tots ells en llibertat amb càrrecs per presumpta corrupció. També ha afectat la resta de jugadors que havien estat integrats a la plantilla pel fons dels “italians”, com els denominen a Elda. Per això, l’equip que va saltar ahir al camp era tota una revolució; amb set jugadors juvenils, altres de l’equip que per primera vegada saltaven al terreny de joc aquesta temporada i algun titular com el maurità Cheikh, que va ser qui va oferir les pistes per denunciar el cas davant els jutges. I com a entrenador va actuar el delegat del club, Vicente Soler: “Això ha estat una vergonya, però no serà una taca per a aquest gran equip; hem reaccionat bé, ràpid, i la gent s’ha abocat perquè això s’oblidi com més aviat millor”, comentava.
Durant la setmana, a més, la gestora de l’entitat presidida per David Aguilar havia posat a la venda samarretes solidàries per donar suport al club al preu de 10 euros que presenten un disseny d’un cor amb l’escut de l’Eldenc adaptat al seu interior. I amb un lema: “Fem que continuï bategant el cor”. Abans del partit, una fila llarga d’aficionats va comprar samarretes.
Tenien ganes de ser al costat dels jugadors. Però, certament, el cas ha deixat la institució asfixiada en l’aspecte financer perquè el fons italià ha estat expulsat i els dirigents actuals han de trobar vies per pagar les liquidacions dels jugadors acomiadats i els desplaçaments del que queda de temporada. Ara mateix, segons reconeixien des de la institució, s’estan buscant nous inversors.
Tot això estava ahir present en un estadi on l’afició es va deixar la veu amb el seu equip des del primer minut. Se sabia des d’un inici que hi podia haver golejada en contra, però no per qüestions tèrboles. Senzillament, l’equip que va saltar al camp era un experiment, amb diversos jugadors de només 17 anys, amb altres com el porter Abibi, que se situava sota pals per primera vegada, i davant un rival que, lògicament, desitjava sumar punts per millorar la seva situació en la classificació.
El públic ho va aplaudir tot i es va emocionar quan els xavals tocaven la pilota; alguns, per cert, amb millor tècnica que els titulars. La derrota per 0-5 no es va tenir en compte. Fins i tot hi va haver un penal en contra que l’afició va protestar com si es tractés d’una final de la Copa. Aquesta vegada l’Eldenc va lluitar, va lluitar, va buscar fins i tot alguna ocasió, però al final al futbol la lògica també s’imposa quan hi ha grans diferències de nivell entre jugadors, encara que aquests siguin de Segona Divisió B. Al final del partit les valoracions eren totes de tristesa pel cas, però de certa alegria per la ràpida reacció del club i d’una ciutat que no vol associar els seus noms a la pesta de la corrupció. I, tan bon punt sortien de l’estadi, tots els “xavals”, com els anomenaven, eren abraçats. Ells són, al capdavall, el futur d’un club que s’ha deixat seduir pels cants de sirena d’inversors sota sospita i que ha entès que haurà de tornar a les essències i als valors fonamentals per recuperar el camí del bon esport.