Germà gran
Dani Alves es retrobarà amb Neymar, a qui va tutelar quan va arribar a Barcelona
Fa de germà gran encara que porta un nen dins. L’esperit bromista no l’ha abandonat. Fa uns dies, en ple entrenament del Juventus, es va dedicar a empipar un periodista del club en una connexió en directe quan passava per darrere de l’informador mig amagat i li va donar un ensurt. Un clàssic de Dani Alves, un dels futbolistes més histriònics i més actius a les xarxes socials (ahir va demanar que s’acabi la violència a Síria i Veneçuela amb un missatge molt sentit). L’alegria va amb ell, com es va poder tornar a comprovar en la fotografia que va penjar l’equip la setmana passada després de classificar-se per a la final de la Coppa Italia. Però els 391 partits i 23 títols, els que va disputar i els que va guanyar com a barcelonista, no s’obliden fàcilment. Les seves fructíferes vuit temporades al Camp Nou van donar per a molt. A Barcelona va exercir de mentor de Neymar, com ha reconegut en més d’una ocasió el davanter, a Sant Joan Despí era el líder espiritual del clan brasiler, completat per Rafinha, Douglas o Adriano, i el rei de les bromes en un tron compartit amb Gerard Piqué. A Catalunya gaudia del sol però va apostar per canviar d’aires i no es pot dir que no segueixi en primera línia perquè un contracte de dues temporades més una altra d’opcional amb la Juve no és una jubilació daurada qatariana ni una escapada als Estats Units.
Estava disposat a reinventarse, tornant a canviar de dorsal. Després de lluir al Barcelona el 20, el 2, el 22 i el 6, aquesta vegada va escollir el número 23 per emular LeBron James perquè l’estrella del bàsquet també va deixar un conjunt amb el qual havia estat campió.
Només arribar a Torí Alves es va instal·lar amb la seva companya en un àtic de 300 metres quadrats amb piscina i unes vistes espectaculars sobre la ciutat. Situat a la via Roma, cantonada amb la plaça CLN, és un espai privilegiat per amarar-se del seu nou dia a dia. Al camp es va guanyar la titularitat ben d’hora però una lesió el 27 de novembre a Gènova li va interrompre l’adaptació. La fissura de peroné el va mantenir dos mesos apartat dels terrenys de joc. Just abans d’aquest contratemps Alves ja havia tornat a Barcelona per donar-li una empenta al restaurant que regenta al carrer Còrsega i va aprofitar per quedar amb Neymar. Tots dos s’enyoren. Encara que no va trigar a tornar perquè va fer part de la seva recuperació a Catalunya.
La lesió ha provocat que només hagi participat en 16 dels 31 partits de la Serie A però a la Champions ha jugat en 7 dels 8 matxs. L’experiència europea i les 30 finals en què ha participat en la seva carrera han pesat molt en les decisions del seu entrenador, Massimiliano Allegri. Tot i això, a Itàlia s’especula amb la suplència d’Alves per demà. El brasiler no volia trobar-se amb el Barcelona. Si arribava l’enfrontament, el preferia a la final. No desitjava passar pel túnel dels vestidors de l’estadi com a visitant perquè la seva relació amb la directiva blaugrana no va acabar bé i sempre que pot ho recorda. Allegri estudia l’opció del suís Lichtsteiner, que té la mateixa edat que Dani (33) però és més disciplinat a l’hora de defensar. Si es donés aquest cas, es frustraria el seu matx amb Neymar o almenys s’ajornaria fins al partit de tornada encara que pocs coneixen el barcelonista com Alves. Fins i tot han compartit habitació en les concentracions del Brasil. Coneixent el gen competitiu d’Alves cap aficionat de la Juve pot dubtar de la intensitat amb què s’aplicarà l’exblaugrana si és alineat a l’eliminatòria.
“Segur que ells em troben a faltar”, va afirmar el lateral amb referència al Barça en la segona part d’una entrevista concedida fa unes setmanes al web de la FIFA i que avui veurà la llum. Però també segur que Alves sent enyorança pel Barcelona. Encara que, segons explica a aquest diari una persona que el coneix molt bé, Dani “és feliç sigui on sigui i sigui amb qui hi sigui”.