Atrapats a la xarxa
Barça i Reial Madrid es disputen l’hegemonia global més enllà de la gespa: l’estima popular a les xarxes socials
A les portes d’un nou clàssic, d’aquí 12 dies, l’eterna rivalitat BarçaMadrid es trasllada a un nou camp de batalla, més enllà del terreny de joc, els títols acumulats o el poder econòmic: la repercussió a les xarxes socials. És l’últim capítol d’una disputa ancestral, la batalla per l’hegemonia global, per tenir més seguidors, més abast planetari. Blaugranes i blancs pugnen també en aquest àmbit, frec a frec, pel primer lloc en fidelitat i estima universal. Són les dues primeres marques esportives del món en seguidors, en el còmput de les tres principals xarxes socials –Facebook, Twitter i Instagram– amb un lleuger avantatge del Barça: 186,4 milions de fans a 183,8.
A principis de mes, el FC Barcelona anunciava que havia superat els 100 milions de fans a Facebook, gràcies, en bona part, a l’efecte sísmic que va tenir la remuntada èpica contra el PSG (8 de març). Una gesta que va fer la volta al món i que es va traduir en aquesta xarxa social més popular en un creixement de 3,6 milions de fans. En el conjunt del mes (de l’1 de març a l’1 d’abril), segons dades de l’estudi Social Media Benchmarking, el creixement va ser del 4,07% (3,9 milions de fans nous), el més gran de totes les marques esportives.
El més gran? No. Curiosament, el Reial Madrid, sense miracle de remuntada, aquest últim mes ha crescut un 5,76%, amb 5,4 milions de fans nous, cosa que li permet, ves per on, desbancar el Barça del cim de Facebook per poc més de 700.000 fans. Un bon esprint.
Malgrat la maniobra blanca d’última hora, l’hegemonia a les tres principals xarxes socials continua sent blaugrana, gràcies als 100 milions de fans a Facebook i la superioritat en les altres dues plataformes, els 47,4 milions a Instagram (pels 46,2 del Madrid) i els 39 milions a Twitter (36,9 del club blanc). D’aquesta manera, el Barça manté el lideratge acumulat els últims anys al món de l’esport, per davant de l’etern rival, del Manchester United, el City i el PSG, i de campionats i franquícies com la Champions League, l’NBA, l’NFL o la Premier índia de criquet (IPL).
Era un dels objectius que s’havia marcat el club en el seu Pla Estratègic 2015-2021: “Ser la institució esportiva més admirada, estimada i global”. Un dels instruments per assolir-ho –al marge que la pilota entri i s’aixequin títols– són les xarxes socials. “Són un nou canal de comunicació amb els socis i fans, que mions rem d’alimentar, perquè també ens facin créixer a través de les plataformes digitals”, explica a aquest diari Manel Arroyo, vicepresident blaugrana responsable de l’àrea de Màrqueting i Comunicació. “Aquests milions de fans ens segueixen perquè els interessa el que oferim, perquè millorem les seves experiències amb les últimes tendències, com l’streaming dels Facebook Live o vídeos en 360º”, explica.
Modernitat i tradició conjuntament, que expliquen aquest lideratge cibernètic del Barça. Si Facebook va conèixer la seva gran expansió fora dels EUA a partir del 2007, amb el llançament de les versions en francès, alemany i espanyol, el Barça va ser una de les entitats esportives pioneres a abraçar-se a la plataforma de Zuckerberg, l’octubre del 2009. Dotze anys d’antiguitat i una progressió en paral·lel als èxits de l’equip aquestes temporades han disparat el Barça al cim de la xarxa social més global: avui dia, un de cada 18 usuaris dels 1.860 mili- que té Facebook són seguidors de la pàgina del FC Barcelona (un 5,3% de la comunitat de la F). En el cas de Twitter, més recent, la proporció és més gran: un 12% dels 319 milions d’usuaris d’aquesta xarxa són followers del Barça (39 milions) d’alguna de les nou llengües del compte blaugrana.
En aquest aspecte, la rivalitat Barça-Madrid a Twitter ofereix algunes curiositats. Al marge de més sensibilitat lingüística blaugrana (nou llengües, inclòs el japonès, l’indonesi o el turc, per cinc del Madrid), és simptomàtic que el club blanc s’alimenta principalment de followers hispanoparlants (un 61,5% dels seus 36,9 milions de seguidors), seguit de l’anglès (19%, 7,08 milions), mentre que el Barça té una distribució més global de la seva massa de fidels amb un 52% (20,7 milions) del compte en anglès, un 27% (10,9 milions) en espanyol, un 13,8% (5,4 milions) en català i un 2,25% en àrab (0,9 milions).
Encara que la gràcia del lideratge a les xarxes no només és una qüestió d’acumulació de seguidors. Ser líder d’audiència és, o hauria de ser, sinònim de riquesa. Però encara cal veure com. “Volem convertir aquest seguiment en valors econòmics. És el que es coneix amb el terme de
monetitzar les xarxes socials. No és fàcil. No hi ha un model de negoci predeterminat. Però és evident que donem un gran valor afegit als patrocinadors. Enviar un missatge a més de 200 milions de persones no ho fa cap plataforma al món”, explica l’osonenc Manel Arroyo.
D’aquesta manera, s’obre un gran dilema: “Cobres a les xarxes socials?”, planteja el vicepresident blaugrana. “Les plataformes de xarxes socials també tenen uns ingressos comercials, mentre que els que oferim el contingut no tenim un retorn econòmic. Creiem que les plataformes també haurien de contribuir en el cost de les nostres grans estrelles. Les plataformes televisives sí que paguen pels drets audiovisuals, però en el cas de les xarxes socials caldria trobar un model. Ho hem comentat directament amb els propietaris de les xarxes (Facebook, Twitter...). Seria necessari establir un model de contribució. Si hi estan d’acord? Caldria veure la fórmula per obtenir un benefici i hi anem al darrere”.