Jugada rodona de Viñales
El pilot de Roses enforteix el lideratge amb la segona victòria seguida i la caiguda combinada de Márquez
Continua sense aparèixer el duel que tothom espera, la batalla generacional dels rivals d’infantesa, dels dos escollits del nou motociclisme, però a Maverick Viñales tant li fa. El pilot de Roses continua fent el seu camí amb bona lletra, sense importar-li els rivals. Segona cursa del curs i segona victòria consecutiva. Més líder encara de MotoGP, un diumenge que va ser rodó per a ell. Els astres es van alinear a favor seu a l’Argentina: va caure Marc Márquez quan començava a escapar-se cap a la victòria, també van caure a terra Andrea Dovizioso, Dani Pedrosa i Jorge Lorenzo, potencials rivals que li aplanen una mica el llarg camí cap al títol.
Viñales afrontava en el circuit de Termas de Río Hondo un primer envit de Márquez, que arribava a un dels seus jardins preferits amb ganes de refer-se de la discreta actuació de Qatar (4t) i de començar a recuperar terreny. El de Cervera sortia amb la pole iva arrencar com un tro, sense fallar, com normalment. Aviat va agafar metres d’avantatge sobre Cal Crutchlow, que va exercir de primer perseguidor, i dels dos Yamaha, Maverick i Valentino Rossi.
Però quan començava a tocar el dos perillosament, amb 2,2 segons d’avantatge sobre Viñales –que ja havia superat Crutchlow a la segona plaça–, Márquez va besar el terra. Inesperadament, l’Honda se li va descontrolar del tren davanter quan traçava el revolt 2, el mateix lloc on va caure en els lliures de divendres. “M’estava trobant còmode i fort sobre la moto, i això fa mal. Dec haver comès algun error. Ja veurem. Ara, a girar full i a pensar en la següent cursa”, es limitava a comentar un Marc visiblement afectat per la caiguda, que l’allunya 37 punts del líder.
Mals auguris per al tricampió, que per primer cop en els seus cinc anys a la cilindrada reina no aconsegueix cap triomf en alguna de les dues primeres curses.
Al contrari que Maverick Viñales, que ha posat la directa emulant els millors registres del Márquez campió. La seva segona victòria l’equipara al de Cervera com el segon pilot en l’era de MotoGP que venç en les dues primeres curses de l’any, com va fer Marc el 2014. I l’iguala amb un dels mites del motociclisme, Wayne Rainey, l’únic pilot de Yamaha que ha guanyat les dues primeres curses... el 1990. Ni havia nascut.
“Increïble, ni en somnis em passa això de guanyar les dues primeres curses de l’any”, comentava sobre aquest inici de curs perfecte. Aquesta vegada, la fortuna li va somriure en forma de desgràcia aliena, però de tota manera Viñales assegurava que es veia capaç de caçar Márquez i de lluitar per la victòria. “Estava convençut que tenia possibilitats d’arribar a les xifres de Márquez. Feia temps que no em sentia tan bé a la moto i pilotant com avui. He començat bé, tot i que en Marc em pressionava des de la sortida, jo m’he concentrat a seguir el meu ritme, he vist que ha caigut i he començat a pensar a endur-me a casa tots els punts que pogués”, relatava Maverick, que des que va prendre el lideratge en la volta 4 va començar a ampliar el seu avantatge sobre Crutchlow i Rossi fins a més de 2 segons. Suficient com per no patir.
A més, prou en tenia Valentino amb la seva baralla amb l’anglès d’Honda per la segona plaça com per preocupar-se d’atrapar el seu company escapat. El Dottore, que
“Això és increïble; ni en somnis, em passa això de guanyar les dues primeres curses”, celebra Mack
ahir arribava a les 350 curses mundialistes –ha pres part en el 39,4% de tots els grans premis de la història!–, continua engrandint la seva llegenda d’infatigable pilot competitiu. Li va costar 18 voltes desempallegar-se de Crutchlow, però ho va aconseguir amb grapa, i es va plantar al segon calaix del podi, per a satisfacció de la multitud d’incondicionals argentins que l’idolatren gairebé com si fos Maradona.
Sense el premi del podi, ni tan sols d’un bon grapat de punts, es va quedar bona part de la classe noble de MotoGP. A més de Márquez, van rodar pel terra Dani Pedrosa en la volta 14, quan era quart –curiosament, en el mateix angle que Marc–; Aleix Espargaró, que es va emportar Andrea Dovizioso en la volta 15 quan eren 7è i 8è, respectivament, i va obrir el festival de caigudes Jorge Lorenzo, que no aixeca cap vestit de vermell. El pilot mallorquí, que sortia 16è, una de les seves pitjors posicions a MotoGP, ensopegava amb la roda posterior de la Suzuki de Iannone en el primer revolt i no podia reprendre la cursa. Jorge és 18è classificat del Mundial, amb 5 punts.
Fins a set pilots van caure a l’Argentina, amb Márquez al capdavant i Lorenzo ja a la sortida