Rice, a l’últim segon
El Barça se salva al final i el Joventut posa fi a la ratxa de 8 victòries del Gran Canària
“No hi ha rival fàcil a l’ACB”. Ho havia avisat Georgios Bartzokas, que té un ensurt darrere d’un altre. El d’ahir va ser majúscul davant el Tecnyconta Saragossa, que, malgrat anar sempre per darrere al marcador, va arribar als nou segons finals empatat (88-88) amb el Barça al Palau en un altre final a cara o creu. En aquesta oportunitat, Rice va encertar amb un triple salvador que va deixar el 91-88 a falta de cinc dècimes per acabar. La victòria és important per al Barça Lassa, que torna a superar l’Herbalife Gran Canària –derrotat ahir a Badalona– i també el Baskonia, que va perdre en el seu desplaçament a Madrid.
Una vegada més es va veure un equip blaugrana molt irregular, incapaç de concretar la seva superioritat davant el penúltim classificat encara que el partit va acabar amb molts punts i això el beneficiava. El base nord-americà va començar molt bé –7 punts en els primers minuts–, però el seu equip tenia una renda mínima quan va acabar el primer quart (21-20), en part perquè la seva defensa no havia estat bona, un defecte que es va mantenir durant tot el matx. Ni tan sols una bona sortida (34-24) no va ajudar a consolidar l’avantatge i el conjunt aragonès, amb un triangle molt eficaç format per Bellas (17 punts), Benzing (17) i Jelovac (25), va estar sempre on li corresponia, disposat a aprofitar la tensió dels barcelonistes si s’arribava a un final igualat. Va ser així.
Tampoc no es pot dir que el Barcelona Lassa estigués malament. Vezenkov, per exemple, va assolir el seu millor registre a l’ACB, amb 21 punts, Perperoglou va aportar els mateixos que Rice, 17, i Koponen va assolir els 11. Tomic, per la seva part, no va estar tan encertat en atac (8), però va ser amb diferència el millor rebotador (10). Fins i tot els percentatges van ser bons, amb 16/31 cistelles, 13/27 triples i 20/25 tirs lliures. Però no hi havia manera de despenjar un Saragossa que va igualar amb dos tirs lliures de Bellas abans que arribés la jugada de Rice, que va provocar un esclat d’alegria lògic al Palau. Koponen se li va acostar amb rapidesa i li va fer un petó. S’ho mereixia.
L’ALEGRIA DE VEZENKOV
La matinal de Jerome Jordan. Si el triomf del Barcelona era valuós, encara ho va ser més el del Divina Seguros Joventut, que tenia un enfrontament molt difícil contra l’equip més en forma de l’ACB, l’Herbalife Gran Canària. Els jugadors de Casimiro arribaven a Badalona amb vuit victòries seguides, l’última molt espectacular davant el Barça. Però la Penya, que ja té a quatre conjunts per sota a la classificació, va donar una exhibició davant els seus seguidors. És una excel·lent notícia quan només falten sis jornades per al final de la fase regular de la Lliga Endesa.
Els verd-i-negres van funcionar com un bloc, amb un bon atac i una defensa molt agressiva que va fer molt mal als visitants. Només Kuric (23 p, 5 r) va crear molts problemes, però després del 19-12 del primer quart la Penya va dominar clarament tota l’estona (43-33 en el descans). Bogdanovic (16) i Abalde (11) van fer mal des de lluny, però el millor va ser Jordan, imparable sota els cèrcols (18 p,9 r). A més, Sàbat i Smith van ofegar un McCalebb menys creatiu que habitualment. Sergi Vidal va poder celebrar el seu 36è aniversari amb una victòria i el tècnic Diego Ocampo va manifestar que “hem jugat alliberats, sense pensar tant en el rival i per això hem estat bé en els aspectes bàsics com la pressió a la pilota, la intensitat o el ritme, que ha estat molt alt.
El búlgar aconsegueix la seva màxima puntuació a l’ACB després d’anotar 21 punts
“Hem estat bé en aspectes bàsics, com la pressió o el ritme”, diu l’entrenador de la Penya
DIEGO OCAMPO