El Popular celebra avui junta amb dubtes sobre els comptes i el futur
El nou president, Emilio Saracho, revelarà la seva estratègia per subsistir
Emilio Saracho, president de Banco Popular des de fa només un mes i mig, té avui una gran prova de foc. L’entitat celebra la seva junta ordinària en què es demana expressament als accionistes l’aprovació dels comptes del 2016, en què va obtenir unes pèrdues històriques de 3.485 milions d’euros.
El tràngol ja era complicat fa uns mesos, però des del 3 d’abril passat encara ho és una mica més. Aquell dia, el Popular va comunicar al mercat que alguns riscos no estaven ben calibrats i certes garanties per respondre de determinats crèdits, tampoc.
Entre els dos conceptes, va revelar que hi ha més de 600 milions no reflectits adequadament. En conseqüència, les pèrdues del 2016 haurien d’haver estat encara més grans i el capital regulatori, una mica inferior i molt a prop al mínim exigit. Malgrat la gravetat de la correcció del que el Popular va anomenar “aspectes puntuals”, no es van reformular els estats comptables i tot s’inclourà als comptes del primer trimestre d’aquest any.
Per tant, i per decisió del consell d’administració i amb l’acord de PwC, l’auditor –que no es va adonar de les incorreccions–, els accionistes del Popular hauran de votar avui si aproven uns comptes que són “mentida”.
Aquesta és una de les primeres paperetes que té avui el nou president del Popular. Saracho, el substitut d’Ángel Ron, va ser fitxat per canviar les coses i buscar la recuperació del valor perdut durant el mandat del seu predecessor, en què les accions van acumular un descens superior al 95%. La comunicació de les incorreccions a la CNMV fa una setmana porta el segell de Saracho, tot i que avui hi haurà accionistes que li demanaran explicacions per no reformular els comptes i exigir responsabilitats a l’anterior consell d’administració.
El nou màxim executiu de l’entitat –que fa una setmana va perdre també Pedro Larena, el seu conseller delegat, que va dimitir– no ha revelat públicament els seus plans, en especial, ni si confia en un futur com a entitat independent o si prepararà el banc per a una venda a curt o mitjà termini. Els accionistes, a qui fa tot just deu mesos se’ls van demanar 2.500 milions d’euros per reforçar el capital, han estat al costat del banc en tot moment i no han rebut res a canvi.
Les pèrdues provinents majoritàriament de les ruïnoses inversions en el sector immobiliari s’han menjat el capital, han provocat una baixada en borsa del 99% des que va començar la crisi i han deixat el banc a la deriva. Amb una cotització equivalent a 0,3 vegades el valor comptable, el Popular no pot demanar més diners als accionistes, però necessita millorar els seus fons propis amb urgència. Com pot aconseguir-ho?
Això és el que s’espera avui de Saracho: que expliqui si confia en les vendes d’actius i el pas del temps per recuperar de mica en mica el pols. O si opta per estudiar quin competidor està disposat a posar el capital que Popular no té. L’últim gran front que haurà de gestionar Saracho a la junta serà el d’Ángel Ron. Els accionistes minoritaris s’estan agrupant per exigir responsabilitats a l’anterior president i el seu consell d’administració. Als Estats Units, alguns despatxos d’advocats ja han iniciat els tràmits per interposar demandes col·lectives contra els antics gestors.
Fins ara, Emilio Saracho no ha fet cap pas en aquesta direcció i és complicat que ho faci, ja que bona part de l’anterior consell continua avui dia al costat del nou president. Tot i que el descontentament dels accionistes pot provocar que alguna cosa es mogui també en el màxim òrgan de govern de l’entitat, després de la junta.
La resolució de la crisi del Banco Popular i la privatització de Bankia són els dos grans temes pendents que determinaran en bona mesura com queda el mapa del sector a Espanya. El primer s’hauria de resoldre en els pròxims mesos, mentre que el segon trigarà una mica més i no serà fins ben entrat el pròxim any quan es resolgui.
El nou president del Popular s’haurà de pronunciar sobre el seu predecessor en el càrrec, Ángel Ron