1984 i la internet de les noses
Quan connectem un aparell a la xarxa deixa de ser nostre
L’Oral-B Genius Pro 8000 és un raspall de dents elèctric amb sensor de pressió acció 3D (oscil·la, gira i polsa) capaç de fer 48.800 moviments per minut i que vibra cada 30 segons per indicar-nos quan hem de canviar al proper quadrant de la boca. També porta Bluetooth 4, amb el qual es connecta al vostre telèfon intel·ligent via una app.
Un cop instal·lada rep del raspall tota la informació dels vostres hàbits de neteja dental —velocitat, pressió, temps, quadrant—, us guia en el procés de rentat, us dona missatges d’ànim i us mostra el temps que fa fora. Un cop acabada la neteja us mostra una gràfica amb l’evolució mentre us felicita pels reptes aconseguits. Tot per 249 dòlars (telèfon no inclòs).
Dubto que m’hi hagués arribat mai a interessar si no fos per la captura de pantalla que el Terence Eden —casualment @edent a Twitter— penjava la setmana passada amb el missatge “Permetre a Oral-B accedir a la localització del vostre mòbil”. Per què? Els hàbits de neteja són diferents en diferents països? Per calcular el cost mitjà de cada neteja?
Actualment hi ha més de 8.400 milions d’aparells connectats a la xarxa, en el que es coneix com la internet de les coses (IoT), amb una previsió de 20.000 milions per al 2020. Hi ha connectats mòbils, televisors, portes de garatge, rentadores, bombetes, ossets de peluix i dildos, no sempre amb les condicions de seguretat adequades.
Un divendres d’octubre de l’any passat, en una mena d’assaig d’apocalipsi digital, van caure Amazon, Airbnb, Spotify, Twitter, New York Times, Paypal i Playstation, entre d’altres, per culpa d’un atac contra llurs servidors fet amb torradores, teles connectades, càmeres i en general aparells connectats a la IoT amb la seguretat sota mínims o inexistent. Al febrer uns hackers van robar dos milions de converses de nens amb llurs ossets de peluix connectat que estaven emmagatzemades en un servidor sense cap mena de protecció.
Un cas que ha fet fortuna aquests dies és el de Garadget (hàbil contracció de garatge i gadget), un giny connectat que per 99 dòlars permet obrir i tancar la porta del garatge de casa amb el mòbil i que es defineix a si mateix com a “futuritzador de portes de garatge”. Doncs bé, un client descontent amb el producte que va deixar una crítica negativa a Amazon va veure com la resposta de l’empresa va ser blocar-li l’aparell, amb la conseqüència immediata que no podia entrar al seu garatge.
Connectem bombetes a la xarxa que canvien de color quan ens fan un “m’agrada” a Instagram i som feliços, però no som conscients de les implicacions en la seguretat, la privadesa i la propietat que comporta la internet de les coses.
Quan connectem un aparell a la xarxa en certa manera deixa de ser nostre. Recordeu que el 2009 Amazon va esborrar 1984, de George Orwell, dels Kindles dels clients que l’havien comprat per un problema de drets. 1984, d’Orwell.