Els socialistes aparquen les diferències per acomiadar Carme Chacón
Tots els partits mostren el seu condol per la sobtada mort de l’exministra catalana
La gran família socialista, per un dia, va voler fer ahir honor al seu nom. Al llarg de la seva trajectòria política, Carme Chacón va generar grans adhesions, però també grans fòbies dins el PSOE. En aquest partit, des de ja fa massa anys, no hi ha lloc per a la neutralitat. O estàs amb mi o contra mi, han sentit molts tot just arribar. No obstant això, en el comiat a Chacón a Ferraz, on es va instal·lar la capella ardent, es va escenificar l’ideal de la fraternitat socialista, tan difícil d’entreveure. Tots, amics i adversaris, van desfilar davant el seu taüt i li van dedicar un sentit adeu.
Les batalles que va protagonitzar Chacón al PSOE ja formen part del passat, i ningú no les va voler remoure. Però l’actual guerra pel lideratge del partit està en ple apogeu. I ni tan sols el dol per Chacón no va convidar els actuals contrincants a declarar-se una treva: no va ser possible, ni tan sols, que Susana Díaz, Pedro Sánchez i Patxi López es fessin una foto plegats, i encara menys una declaració conjunta. Sánchez i Patxi López, almenys, sí que es van saludar.
La primera d’arribar va ser Díaz, a última hora del matí. Va fer-ho plorant, trencada rere unes ulleres fosques i escortada per Máximo Díaz Cano, el qui va ser cap de la campanya que Chacón va perdre davant Rubalcaba el 2012. Sánchez va tornar a Ferraz per primera vegada des del convuls comitè federal que va acabar amb la seva dimissió ara fa sis mesos. Ho va fer a primera hora de la tarda, escortat per Adriana Lastra o José Luis Ábalos. Va donar el condol a la família, va fer unes breus declaracions –en què definia Chacón com “una figura del socialisme trascendental”–, i se’n va anar. Díaz no va baixar a mostrar en públic les seves condolences fins que se’n va haver anat el seu rival. Visiblement emocionada, Ximo Puig –també molt afectat– la va acompanyar. “La Carme se n’ha anat molt ràpid”, va lamentar la líder andalusa entre llàgrimes. Enmig de les agres hostilitats internes, Felipe González es va fer escoltar: “Una notícia com aquesta ens hauria de dur a discutir de les coses importants”.
A Zapatero, el gran padrí polític de Chacón a Madrid, el van veure plorar. Molt emocionat, es va trobar amb vells amics com Miguel Barroso, exmarit de Chacón, o Javier de Paz. Altres fidels aliats de Chacón també estaven molt afectats, com José María Barreda, els exministres Caamaño o Moratinos, Tomás Gómez o Torres Mora. Però també el seu gran rival el 2012, Rubalcaba: “És una pèrdua irreparable”. Ferraz va viure durant tota la jornada un intens tràfec de polítics socialistes d’ahir i d’avui –Guerra, Bono, Madina–, bona part de l’equip amb què Zapatero va arribar primer al cim del PSOE i, després, a la Moncloa –Blanco, López Aguilar, Trinidad Jiménez, Jordi Sevilla–, molts exministres, presidents autonòmics socialistes i una àmplia representació del PSC, encapçalada per Miquel Iceta, amb Illa, Batet, Cunillera i el seu gran padrí polític a Barcelona, José Montilla, o un col·laborador molt pròxim, Germán Rodríguez. Moltes corones de flors van inundar la seu del PSOE. Una d’elles, enviada per Joaquín Sabina: “Amb tu sempre”.
La Generalitat va estar representada pel conseller Josep Rull i pel delegat a Madrid, Ferran Mascarell. També hi va haver una àmplia representació del Govern central i del PP, encapçalada per Soraya Sáenz de Santamaría, que va rememorar antics duels amb Chacón en debats televisius: “Ens apallissàvem de valent cada dimecres, però després teníem molt bona relació”. Cospedal, Zoido, Catalá, Dolors Montserrat, Cifuentes, Sánchez Camacho, Andrea Levy o, ja lluny de la primera línia, Zaplana o Ana Mato. I també representants de Ciutadans (Arrimadas, Villegas), de Podem (l’ex Jemad, Julio Rodríguez, o Ramón Espinar) i del PDECat (Ferran Bel), a més del primer ministre de Portugal, António Costa. També l’actriu Concha Velasco, el jutge GrandeMarlaska i centenars de militants i simpatitzants. Ara bé, no tot van ser lloances per a l’exministra. L’organització juvenil Arran de Manresa, vinculada a la CUP, va dir que “se’n va una altra criminal sense pagar els seus crims: bombardejos a Líbia i desnonaments exprés.” La seva opinió contrasta amb la de la CUP, que, consultada per aquest diari, es va desmarcar d’aquestes acusacions. El seu grup parlamentari, a més, va contactar amb diputats del PSC per expressar les condolences. Chacón va ser incinerada ahir a la nit i les seves cendres seran traslladades avui a la seva localitat natal, Esplugues de Llobregat, on demà podran acomiadar-la els veïns. A més, es prepara un acte, el dimecres següent, a Barcelona. “Per recordar-la com es mereix”, va anunciar Iceta.
“Una notícia com aquesta ens hauria de dur a discutir de les coses importants”, avisa Felipe González