La cimera de països del Sud demana més inversió alaUE
La cimera dels set demana unitat d’acció davant el Brexit
INTERNACIONAL 6 i EDITORIAL
L’Europa del Sud parla de bones perspectives econòmiques, reafirma l’ortodòxia del discurs relatiu a la peremptorietat de consolidar la recuperació, però introdueix a l’agenda econòmica europea la inversió, la lluita contra la desigualtat, la protecció social i un reequilibri continental: “La convergència econòmica entre els estats mereix un nou impuls”, diu la declaració conjunta de la cimera de l’Europa del Sud –tercera des de la de setembre a Atenes– celebrada ahir a Madrid, i que reunia, sota els auspicis del president espanyol, Mariano Rajoy, els presidents i primers ministres de França (François Hollande), Xipre (Nikos Anastassiadis), Malta (Joseph Muscat), Grècia (Alexis Tsipras), Portugal (António Costa) i Itàlia (Paolo Gentiloni) als salons del palau del Pardo.
En el desglossament, la unió bancària, la unió fiscal i un pressupost europeu. “Són fonamentals els mercats de treball nacionals eficients, amb adequats nivells de protecció social, així com una política europea de cohesió. Són essencials més inversions en educació i formació professional per reduir el risc d’atur i preparar els treballadors europeus per als reptes de futur”, proclama el text pactat per mandataris d’univers ideològic tan divers: creixement sostenible i expansió de l’Estat de benestar és el frontispici.
Tant el portuguès António Costa com el grec Alexis Tsipras van posar l’accent en els esforços realitzats pels països del sud, i aquest últim va assenyalar, animat pel reconeixement exprés d’Hollande, que va arribant l’hora de repensar una solució definitiva al deute grec, amb el benentès que l’eurozona “és un circuit tancat, en el qual el dèficit del sud d’Europa és el superàvit dels països del nord”.
Tots van coincidir a fer gala del front comú meridional, més sòlid quant a la necessitat d’una política migratòria comuna i de la qual el nord d’Europa sigui corresponsable, així com l’impuls dels plans de defensa i seguretat comuns. La seva unitat va ser més matisada en qüestions de política econòmica i exterior. Així, encara que tots van expressar la repulsa contra Al-Assad pel bombardeig amb armes químiques del passat 4 d’abril sobre població civil a Síria, i van donar suport a l’acció de resposta nord-americana ordenada per Donald Trump, Alexis Tsipras va evitar fer exprés el seu suport a la Casa Blanca en la compareixença conjunta davant els mitjans, i Hollande, per la seva part, insistint en la urgència d’una solució diplomàtica a la guerra civil siriana, va assenyalar que la UE “no ha de deixar que Rússia cregui que pot arreglar Síria ella sola amb l’Iran”. La paraula triada per al consum davant l’evident sobresalt de l’expeditiva resposta del Pentàgon va ser “comprensible”: així, l’atac ordenat per Trump tenia “la intenció comprensible
D’ACORD AMB EL BOMBARDEIG Tots donen suport a l’atac de Trump, però demanen una solució diplomàtica per a Síria
MACROECONOMIA Grècia i Portugal destaquen l’esforç dels països meridionals i reclamen solidaritat
d’impedir i evitar la distribució i l’ús d’armes químiques”.
Un altre assumpte eminent a l’agenda de la reunió va ser la postura davant el Brexit, i en aquest cas hi va haver pocs matisos: els set països del sud estan d’acord en mantenir una negociació en dos temps, de manera que no s’abordin els nous tractats comercials amb el Regne Unit mentre no s’hagi completat la desconnexió. També van ratificar la confiança en el negociador de
la UE, Michel Barnier, i van posar l’accent en el manteniment d’una posició comuna dels 27 segons el que es va acordar en les declaracions de 29 de juny i 15 de desembre del 2016. I tots van esmentar, encara que no apareixia en la declaració conjunta, que els ciutadans europeus que viuen a la Gran Bretanya, així com els britànics que viuen a la Unió Europea, no poden convertir-se en “moneda de canvi” en les complexes negociacions venidores.