La revolució pendent: es pot viure fora d’internet
Joves urbanites llancen un moviment per frenar l’ús indiscriminat de les xarxes
Estem en un moment frontissa, i per això és urgent fer una crida a la gent, generar una massa crítica que faci reflexionar sobre els problemes de l’ús indiscriminat i massiu d’internet i de les xarxes socials”. Enric Puig Punyent, que amb el seu llibre La gran adicción (Arpa) obria la tardor passada la reflexió sobre els joves urbanites que han fugit d’internet farts del seu caràcter vampíric, ha posat fil a l’agulla per generar una petita “contrarevolució”. El seu objectiu és que arreli un contradiscurs que recordi que les xarxes socials no són la vida, que emfatitzi la necessitat d’utilitzar internet amb esperit crític i que transmeti que és imprescindible reivindicar també el món off line.
Des del mes d’octubre passat, aquest doctor en Filosofia i professor de la UOC ha rebut centenars de correus de persones interessades a empènyer aquesta reflexió social i participar-hi, i s’ha format un grup impulsor de perfil jove i urbanita que ha creat una associació sense ànim de lucre amb l’objectiu de sensibilitzar la ciutadania i generar un debat social sobre l’ús d’internet o, més aviat, sobre l’ús massiu.
Ha de ser una massa crítica que recordi que hi ha altres fonts d’informació, que el que s’explica a internet no és neutre, que cal contrastar i que moltes vegades l’única cosa que compta no és la qualitat, sinó el nombre de visites.
Sí, han connectat per e-mail i han creat un web (Institutinternet.org), però del que es tracta és d’utilitzar les noves tecnologies, diu, com una eina de suport, per sortir al carrer i reflexionar sobre el seu caràcter omnipresent sobretot des de l’explosió de les xarxes socials, sobre la manera com ocupen una gran part de la vida de molts i sobre la manera com posen la humanitat al seu servei.
Estem en un moment important, assenyala Enric Puig, perquè el que fem avui determinarà el que passarà d’aquí cinc anys. “O controlem o se’ns menjarà, i la vida de tots ja estarà en mans d’unes quantes empreses sense que puguem reformular les bases”.
El grup impulsor també està format per Laia Guarro (dissenyadora), Carlos Castelli (comunicació i anàlisi d’internet) i Jana Robles (coordinadora), i, en contacte amb una vintena de col·laboradors, han posat en marxa el web i tenen previst publicar una revista en paper la tardor vinent, en paral·lel a la celebració d’un primer congrés. En aquesta línia, també fomentaran trobades off line, i consideren que s’han de plantejar formes d’organització social que no impliquin l’ús indiscriminat de les noves tecnologies.
El fil conductor és obrir aquesta reflexió general sobre les conseqüències de l’ús massiu i indiscriminat d’internet i de les xarxes socials, però no des d’un punt de vista “mèdic” –que ja està rebent atenció quan arriba a l’addicció– o simplement acadèmic, sinó d’interpel·lació a la societat. Obrir la reflexió i també donar respostes a les inquietuds de la ciutadania davant els problemes que es generen en aquest món virtual i en què encara és difícil obtenir resposta concreta i pràctica com poden ser el bullying, els límits laborals, la privacitat, l’ús dels nens i els adolescents o la solitud.
En l’àmbit laboral, aquests últims dies hi ha sobre la taula del debat públic –vegeu informació adjunta– la conveniència de regular el dret de desconnexió dels treballadors, posar límit a l’enviament d’e-mails o watsaps fora de les hores de feina.
Es tracta d’un exemple que a la societat batega una certa saturació, una certa claustrofòbia davant les parets invisibles que teixeix aquest món virtual. Però, diu Enric Puig, no tot passa per la regulació. El primer que cal fer és ajudar a reflexionar les persones sobre l’ús que fan d’internet, del seu smartphone convertit en un constant contenidor de possibles respostes i en què moltes vegades no hi ha res.
“M’estimo més tenir un telèfon que és una carraca que un smartphone que em faci perdre llibertat”. Ho deia César Alierta fa una mica més d’un any, quan era president de Telefónica, i aquest grup d’exconnectats (uns
ENRIC PUIG, L’IMPULSOR “Si no ho controlem, d’aquí 5 anys estarem en mans d’unes quantes empreses”
LA INICIATIVA El grup impulsa una associació per generar una massa crítica sobre l’ús de les tecnologies ELS PASSOS Un web, una revista en paper i un congrés donen el tret de sortida a la reflexió
SEBASTIAN REICHE (IESE) Saber desconnectar s’ha de convertir en una nova competència personal
del tot i altres a temps parcial) el citen per emfatitzar la necessitat que la reflexió s’estengui, sense que per això sigui imprescindible desendollar-se d’internet o eliminar totes les aplicacions.
“No em crec gairebé res d’internet”, diu Carlos Castelli, l’expert en informàtica i analista del grup, que coneix a fons els secrets de la xarxa. Aquests quatre impulsors consideren que han de generar un debat obert, sense idees preconcebudes, un laboratori que funcioni de manera associativa i que després extregui conclusions i propostes des de tots els àmbits.
Sebastian Reiche, professor de direcció de persones en les organitzacions a l’Iese, també parla quan es refereix al món laboral de la cultura del “sempre on” acceptada com a dominant i lògica. Però és una cultura, diu, que no és sinònim d’eficiència. Al marge de la discussió teòrica sobre la regulació del dret a la desconne-
xió laboral, com ha fet el Govern francès i planteja fer l’Executiu espanyol, Reiche considera que saber desconnectar s’ha de convertir en una nova competència personal. “És un procés psicològic, i cal trobar una manera de dirigir-se a un mateix”, indica.
Així, el plantejament del professor de l’Iese va més enllà de la discussió sobre la frontera entre els límits de la feina i la vida personal. Cal canviar el debat, subratlla, entre “el temps de feina i el temps de no feina” pel de “connectar-se i desconnectar-se”. No es tracta, per tant, d’arribar a posicions extremes, sinó de prendre consciència del caràcter moltes vegades invasiu de la internet 2.0, tant quan se surt de la feina com de les múltiples interrupcions que genera en l’àmbit laboral. Aquesta difuminació de fronteres que pot obligar a allargar jornades.
Una altra de les qüestions que ocupa i preocupa aquests joves urbanites és el progressiu avenç de les smart cities, com si fos imprescindible en qualsevol ciutat que vulgui ser al mapa. No es tracta de frenar aquest avenç, sinó de reivindicar que cap ciutadà no estigui obligat a tenir un telèfon intel·ligent per funcionar per la seva ciutat, que tots els tràmits i totes les informacions continuïn estan disponibles fora del món en línia.
Cal poder saber els horaris dels trens i els autobusos sense necessitat de descarregar-se una aplicació, assenyalen a tall d’exemple. És necessari poder circular informat sense haver de portar el mòbil. Per això, entre els seus projectes inicials volen promoure una legislació a nivell europeu de “no substitució”. És a dir, establir que cap aplicació no suposi la desaparició d’un servei públic a què es pugui accedir off line.
Internet, diuen, és una tecnologia magnífica per tenir al nostre servei, però no perquè nosaltres estiguem al seu servei i que segresti la vida humana. El repte pot semblar impossible, però aquests urbanites expliquen que els comencen a arribar informacions d’alguns grups de joves i fins i tot d’adolescents a les escoles que amb una espècie d’actitud de “resistència” decideixen no tenir xarxes socials. Les xarxes per als joves poden acabar perdent el seu caràcter subversiu, diu Enric Puig. Però, de moment, no és el retrat del món actual.
UN DEBAT TRANSVERSAL El grup impulsor vol recollir idees d’una manera col·laborativa i en debats presencials
LES ‘SMART CITIES’ La informació pública ha d’estar disponible off line; l’on line no l’ha de substituir, diuen