Comiat al corredor
Marilyn Shankle-Grant busca fons per poder visitar el seu fill abans que l’executin a Texas
Marilyn ShankleGrant no sap els dies de vida que li queden al seu fill per poderse’n acomiadar. Fa deu anys que és un dels 254 presos que Texas té al corredor de la mort, una situació que l’ha portat a una depressió i a perdre la feina, i ja no pot costejarse les despeses de visita a la presó.
El 16 d’octubre del 2006, el seu fill, Paul Storey, va participar en un atracament en un club de golf que va acabar amb la mort a trets de Jonas Cherry, un empleat de 28 anys. Un amic de Storey va trucar a la policia per acusar-lo i, després de dos anys de judicis, el 2008, el jove, que llavors tenia només 24 anys, va acabar al corredor de la mort de la presó Polunsky, a Livingston, on porten els reus que seran executats a Texas. Surt en totes les llistes de les pitjors presons dels EUA.
Durant aquests deu anys, Shankle-Grant ha visitat el Paul una vegada al mes conduint quatre hores des de casa seva a Fort Worth (Dallas) cap al centre, al sud de l’estat. Però les coses se li han complicat a mesura que s’acostava la data d’execució dictaminada pel jutge, que en principi era demà, 12 d’abril. Als seus 57 anys i després d’haver treballat durant tres dècades en la mateixa empresa d’hostaleria, Shankle-Grant va entrar en una profunda depressió i l’han acomiadat. Ja no es pot permetre els 350 dòlars que li costa cada viatge per veure el seu fill: a les presons texanes no hi ha visites dos dies consecutius, per la qual cosa cada viatge suposava dues nits d’hotel.
Aquesta situació va cridar l’atenció d’Abraham Bonowitz, de Death Penalty Action, una associació que promou la lluita contra la pena capital als Estats Units. “Era molt injust, també li va deixar de funcionar el cotxe... i no podia veure el seu fill abans de la seva mort. És molt important per als familiars que puguin acomiadar-se bé”, explica Bonowitz per telèfon a La
Vanguardia. En aquell moment la seva associació decideix iniciar una recol·lecció de fons via micromecenatge per recaptar 7.500 dòlars que l’ajudin a fer front a les últimes visites a la presó i a les trucades. “Aquests últims dies els ha passat en un altre centre on permeten les trucades, però són molt cares i les ha de pagar la família”, agrega Bonowitz.
Fins al moment la dona ha recaptat 11.100 dòlars per anar pagant la gasolina, l’hotel i els menjars de diversos viatges. Les últimes converses entre la mare i el fill han estat sobre els altres membres de la família, sobre l’actualitat política als Estats Units... però mai sobre la propera data de l’execució, amb injecció letal.
Ara respiren alleujats: dies abans de la seva aplicació un jutge de l’estat va dictaminar la suspensió temporal per revisió de proves. Els pares de Cherry, el noi assassinat, no van voler mai per a ell la pena de mort. “No volem que una altra família passi pel dolor de perdre un fill”, van dir. El jutge ara posa en dubte que en la sentència es tingués en compte aquesta voluntat i haurà de decidir-se entre la injecció letal o una vida entre reixes per al Paul.