Vilafranca desenterra el seu antic call
El treball arqueològic podria revelar més restes del barri jueu, com ara la sinagoga, que encara no hi ha pistes d’on és
Vilafranca del Penedès està desenterrant, al jardí d’una casa particular al costat del museu Vinseum, el seu antic call. La demolició al setembre de l’edifici de Cal Pa i Figues del Vinseum, que inclourà treballs arqueològics, podria posar al descobert noves restes de la trama urbana del barri jueu. Ara per ara, tot i això, no han aflorat indicis sobre la ubicació d’una sinagoga. Els actuals treballs de prospecció arqueològica, impulsats per l’historiador Pep Bosch i l’arxiver Josep M. Masachs, s’estan desenvolupant després d’una primera fase executada durant el mes de desembre passat finançada per l’Ajuntament, quan es van localitzar restes del call de l’edat mitjana. L’Ajuntament estudiarà que les restes puguin ser visitades en el futur.
Les restes trobades en aquesta última fase, particularment una sitja, restes de ceràmica i una alineació d’edificacions, permeten datar el call al segle XIII, època dels reis Jaume I i Pere el Gran. El call es va abandonar al segle XVII i les edificacions van ser enderrocades per extreure’n la pedra, que es podria haver utilitzat per construir la capella dels Dolors, església que és l’únic exponent de l’arquitectura religiosa del segle XVIII que actualment es manté a la ciutat, o per reforçar la muralla durant la guerra dels segadors. L’espai va ser abandonat i enterrat. La comunitat jueva local va ser una de les més importants de Catalunya, segons s’afirma des de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès. La població jueva podria haver estat d’entre 150 i 200 persones. El 1327 es va concedir permís per refer i eixamplar la sinagoga. Els últims jueus de Vilafranca se’n van anar o es van convertir al cristianisme a finals del segle XV.