La Vanguardia (Català)

El creador de la Dolce Riva

CARLO RIVA (1922-2017) Enginyer i fundador de les drassanes Riva

- PIERGIORGI­O M. SANDRI

La nàutica mundial va perdre, ahir, una figura única. L’enginyer Carlo Riva va morir als 95 anys a Itàlia. Riva va ser el creador de les cèlebres llanxes a motor de fusta, que es van convertir en una icona de la Dolce Vita a les dècades dels anys cinquanta i seixanta. Com si d’una actriu cotitzada es tractés, les seves embarcacio­ns sortien a les pel·lícules de l’època per donar un toc de classe, com en la sèrie de James Bond.

La història de la drassana comença el 1842, quan les llanxes dels pescadors del Lago d’Iseo queden seriosamen­t malmeses després d’una tempesta. Pietro Riva, un fuster molt hàbil de la zona, aconseguei­x arreglar aquestes embarcacio­ns i guanyar fama i prestigi.

Les generacion­s de la famíliaa es van succeint, però és Carlo Riva qui li dona l’empenta definitiva. Estudiant universita­ri, de jove, després de la Segona Guerra Mundial presenta un projecte per construir un nou despatx a la drassana de la família, a la vora del llac d’Iseo, entre Milà i Bèrgam.

Es tracta d’un edifici penjant i vidrat, suspès en el buit i amb un cert aire de plat volador. Un dibuix d’un visionari. Després d’examinar els plànols, el seu professor universita­ri li va dir: “Senyor Riva, això que vostè planteja no es pot fer”.

Pocs anys després, quan Carlo Riva acaba els estudis i pren les regnes de l’empresa, truca al seu antic mentor per donar-li un missatge clar: “No només es pot fer, sinó que ara ho faràs tu. Et contracto”. Dit i fet. La seu històrica manté, encara avui, aquesta construcci­ó singular.

Un cop instal·lat a la companyia, Riva trenca motllos i concep uns vaixells essencials, que no serveixen per al transport ni per a les curses, sinó per al pur plaer. No es tracta d’embarcacio­ns aptes per enfrontar-se a la maregassa, no es pot cuinar al seu interior i ni tan sols tenen lavabo. Són petites i incòmodes. Són, en altres paraules, el triomf del superflu.

El secret consisteix en unes fustes que procedeixe­n d’Hondures. Com un bon whisky, queden emmagatzem­ades durant nou anys abans de fer-les servir; en el seu cas, per guanyar resistènci­a. Riva inventa un sistema de tubs d’aire calent per donarlos, en el moment de l’acoblament, unes formes curvilínie­s. Gairebé sexis.

En molt poc temps, els Riva es converteix­en en un mite. Glamur en estat pur. Sedueixen Brigtte Bardot, el rei Hussein de Jordània, Richard Burton i Liz Taylor, el xa de Pèrsia, Sophia Loren o Sean Connery. En el món nàutic es diu que són els únics vaixells a motor que agraden els que naveguen a vela, perquè la seva bellesa és del tot indiscutib­le.

Però els temps canvien. Carlo Riva ven per sorpresa l’empresa el 1969 (ara pertany al Grup Ferretti). L’enginyer no pot entendre per què els seus obrers, que cobren un 20% més del sou mitjà, parlen de dictadura del proletaria­t en ple clima d’agitació social de l’època. Avui la drassana segueix al cim del sector, però han entrat xinesos en el capital i ara els vaixells són de fibra de vidre.

“Ens ha deixat el més gran de tots. Un geni, un creador de vaixells, un gegant de la història industrial italiana. He perdut un mestre”, lamenta l’advocat Alberto Galassi, conseller delegat de Ferretti.

A prop de la carretera del llac s’ha instal·lat un petit museu amb algunes d’aquelles llanxes ràpides, totes rigorosame­nt de fusta. L’última d’aquestes caracterís­tiques es va construir el 1996. De l’Aquarama, el model més emblemàtic, només se’n van produir 784 exemplars. El seu valor s’ha disparat i supera el milió d’euros. I, des d’ahir, pujant com l’escuma.

 ?? VALERY HACHE / AFP ??
VALERY HACHE / AFP

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain