Garcés i Rubert de Ventós debaten sobre cultura i ciutat
La publicació Hänsel* i Gretel* i La Vanguardia organitzen periòdicament els Diàlegs Barcelona amb la voluntat de reflexionar sota el guiatge de dues persones clau de l’ecosistema cultural barceloní. Avui es publica un d’aquests diàlegs entre els pensadors Marina Garcés i Xavier Rubert de Ventós. El debat gira al voltant de la cultura i la ciutat des d’una mirada filosòfica.
A la pregunta del moderador Fèlix Riera de “com veieu vosaltres el paper de la filosofia per pensar aquest nou model de ciutat que neix al segle XXI i que està sent atacat per noves formes de totalitarisme i exclusió?”, Marina Garcés creu que aquesta “respon a un imaginari clàssic que s’ha construït al llarg dels segles sobre la relació entre el filòsof i la ciutat, però aquesta és una idealització de la història, que mai no ha estat així. En veritat ha estat una relació de conflicte, un xoc entre cossos i maneres d’habitar”.
Per la seva banda, Rubert de Ventós recorda que “un dia se’m va ocórrer que la nostra identitat urbana ens ve donada per sis variables, sis variables que comencen amb la mateixa lletra, la ela: law, land, lord, language, lineage i landscape. Penso que l’actual Estat nació està deixant de ser funcional. La idea d’imperi va caure el dia que els americans van dir als anglesos, quan volien atacar Suez contra Nasser, que s’havia acabat la història de l’imperi ciutat. Des d’aquell dia, si hi ha imperis són imperis financers. L’Estat nació ja no ens protegeix, i aquesta és la raó per la qual apareixen els nacionalismes, que sí que són rendibles. Eugeni d’Ors deia que Europa havia estat una guerra civil permanent. Els grecs no van construir carreteres entre Tebes i Atenes almenys fins Alexandre; el seu era un imperialisme local. I l’imperi romà quan arribava a un lloc feia seus els déus locals, però considerava que el territori físic era seu”.
Fins ara s’han publicat diàlegs entre Albert Serra i Ignasi Aballí, Ricard Robles i Albert Guijarro, Sergio Vila-Sanjuán i Jordi Nopca, Antonio Monegal i Lluís Pasqual, i Oriol Broggi i Toni Casares.