Triomf de la soprano
Lucrezia Borgia
Autor: Gaetano Donizetti Intèrprets: Mariella Devia (Lucrezia), William Davenport (Gennaro), Silvia Tro Santafé (Maffio Orsini), Marko Mimica (Alfonso d’Este), Andrea Pellegrini (Gubetta). Música: Cor de la Generalitat Valenciana i Orquestra de la Comunitat Valenciana Director: Fabio Biondi Director d’escena: Emilio Sagi Lloc i data: Palau de les Arts Reina Sofia, València (8/ IV/2017). Antigament molt popular, gairebé tant com Lucia di Lammermoor, aquesta òpera de Donizetti va pagar el tribut d’un repartiment massa nombrós, que la feia massa onerosa, i avui dia se la veu poques vegades. És, però, una obra molt estimable, del 1833, i una clara anunciadora dels mètodes que Verdi faria servir deu o quinze anys després.
Mariella Devia va fer tota una exhibició de facultats (dies abans de complir els 69 anys!), cantant les seves intervencions (incloent-hi l’ària final, Era desso il figlio mio, que Donizetti va escriure de mala gana, perquè l’hi va exigir la prima donna que havia de cantar a l’estrena, Henriette Méric-Lalande). Així l’òpera acaba en beauté, com dirien els francesos, amb una exhibició vocal d’una cantant privilegiada, i Devia ho és, sense cap mena de dubte. En el paper del fill de Lucrezia (aquesta és una de les poques òperes que no té embolic amorós!), va complir adequadament el tenor William Davenport, però l’altra gran figura de la funció va ser la mezzo valenciana Silvia Tro Santafé, que en el paper de Maffio Orsini va fer veritables exhibicions de belcantisme de primera qualitat. Fluixet, en canvi, el baix Marko Mimica, que no va saber transmetre la maldat i tortuositat del “quart marit” de Lucrezia, Alfonso d’Este. L’equip dels amics de Gennaro i el “traïdor” Gubetta van fer bon efecte, i la resta dels comprimaris també. La producció, d’un luxe esquemàtic i lluminós, la va fer Emilio Sagi. Es va distingir també el cor, que es movia bé en escena, i sobretot, l’Orquestra de la Comunitat Valenciana, conduïda amb una certa velocitat per Fabio Biondi. Una sessió recordable, sobretot per la protagonista.