L’arribada d’un nou xèrif
Quin paper han d’interpretar els EUA en el món? Des de 1989 s’han publicat centenars de llibres que pretenen respondre aquesta pregunta. Un dels més citats abans que amb l’11-S s’iniciés un nou capítol de la història va ser The reluctant sheriff. The United States after the Cold War (El xèrif remís. Els Estats Units després de la guerra freda), 1997, de Richard Haass. Sovint un bon títol és el secret de la fama d’una obra. I l’assaig de Haass el tenia. Agradava tant a aquells que volien remarcar que el món era una ciutat sense cap altra llei que la que podia imposar l’única superpotència supervivent, que havia d’assumir el deure de fer-la complir, com a aquells que lamentaven aquesta manera tan poc civilitzada d’entendre l’ordre internacional.
Es diu que el poble nord-americà és un poble que no ha compartit mai la vocació intervencionista dels seus dirigents i que el preocupa ben poc el que passa més enllà de les seves fronteres. I sembla un fet que, en part per aquest motiu, els programes que, com el de George W. Bush l’any 2000 o el de Trump el 2016, proposen oblidar-se de les operacions a l’exterior poden donar rèdits electorals no gens menyspreables. Però, alhora, l’opinió pública tendeix a reaccionar emocionalment davant les imatges esgarrifoses que li serveixen els mitjans de comunicació i pot acabar beneint allò que en diuen “intervencions humanitàries” encara que violin
Darrerament proliferaven els articles que deien que els EUA ja no eren el líder del món lliure
el dret internacional, cosa que sembla que a molts els importa poc. La figura del xèrif que, forçat per les circumstàncies, se sent obligat a actuar contra els dolents s’adapta com un guant a aquella actitud, a aquesta sensibilitat i a la part de la imaginació popular que encara ha estat forjada a les sales de cinema. Tothom comprèn que, a Sol davant el perill, Will Kane (Gary Cooper), després de casar-se amb l’Amy (Grace Kelly), renuncïi al càrrec per obrir un negoci. Però ningú no li retreu, ans al contrari, que, quan s’assabenta que està a punt d’arribar un criminal com Frank Miller que encara no ha rebut el càstig que es mereix, recuperi la placa per fer justícia. En canvi, xèrifs com el de 40 pistoles de Sam Fuller, que porten l’estrella de sis puntes però no fan la feina que els pertoca, sempre han tingut mala imatge.
Richard Haass, que va ser un alt càrrec al Departament d’Estat durant el mandat de George W. Bush i que ara és president del Council of Foreign Relations, l’altre dia va fer una piulada que evocava el llibre que el va fer famós. Deia que si el fet de no haver actuat després que els sirians usessin armes químiques havia definit el president Obama com un xèrif remís, el fet d’actuar en circumstàncies semblants havia donat a Trump l’oportunitat d’anunciar l’arribada d’un nou xèrif. Els últims mesos s’havien multiplicat els articles que afirmaven que els EUA o el seu president ja no eren els líders del món lliure. Però el “nou xèrif” sembla més interessat a canviar el significat del concepte de llibertat que defineix l’anomenat “món lliure” que no pas a renunciar a les prerrogatives d’aquest lideratge.