Una abraçada que no oblidaré mai
El que tothom feia més de 20 anys que esperava s’ha complert. Sergio García ha guanyat un torneig del Grand Slam. El Masters d’Augusta, ni més ni menys. És un triomf que fa aflorar molts records. La primera vegada que vaig veure en Sergio va ser en tornejos júnior, quan jo seguia el meu germà Álex. En aquella època ja dominava amb autoritat, era un killer que guanyava tot el que jugava. Recordo especialment el Campionat d’Europa Amateur que en Sergio va guanyar a l’antic Reial Club de Golf el Prat, del qual jo era soci, amb només 15 anys. Em va impressionar. Esclar que aleshores ja es parlava de l’estrella que venia.
Des del dia que es va passar a professional va començar a despuntar i a fer-nos vibrar. Inesborrable, aquell PGA del 1999 en què va obligar Tiger Woods a treure tot el seu arsenal per emportar-se el títol. Tots crèiem en ell. Després de perdre el British de Carnoustie i que li robessin el PGA d’Oakland Hills, semblava que guanyar un major era missió impossible. Però ell hi creia, i treballava amb una meta que no era altra que guanyar.
Un dels èxits més importants en la meva carrera va arribar el 2011, quan em vaig enfrontar al desempat amb en Sergio al BMW International Open de Munic, un torneig molt important del Circuit Europeu. L’últim dia jugava darrere meu i havia de fer birdie al 18 per empatar-me. Per descomptat, ho
va fer. Mentre firmava la seva targeta, jo l’esperava en un buggie que ens havia de portar al tee per començar el desempat. Quan va arribar, ens vam fondre en una forta abraçada i ens vam dir: “Ja som al British!”. I és que tots dos necessitàvem acabar entre els dos primers per classificar-nos, perquè llavors en Sergio no estava entre els 50 millors. Va ser un moment màgic que no oblidaré mai. Després vaig desplegar el millor golf de la meva carrera a 5 forats de playoffs que em van coronar com a campió. Així que ja puc dir que he guanyat una jaqueta verda. Ho explicaré als meus nets una vegada i una altra.
Aquesta victòria serà el revulsiu que necessita el nostre esport al nostre país. Tots els amants del golf esperem que es valori aquesta victòria com es mereix. Personalment, equipararia la gesta d’en Sergio amb el triomf de la selecció de futbol al Mundial de Sud-àfrica. Aquell va ser un triomf per a la història, que avui es vesteix de vermell i groc. I també de verd gràcies a en Sergio. Enhorabona!