Una roca contra el Barça
L’equip blaugrana arriba enrabiat a un camp gairebé inexpugnable en un duel de comptes pendents
Capaç d’enamorar i de desesperar, el Barça és gairebé el mateix que va guanyar la Champions el 2015, però a Torí vol ser un equip molt diferent del que va llençar a les clavegueres una bona part de les seves opcions de Lliga a Màlaga. Ho haurà d’aconseguir si aquesta nit no vol sortir escaldat del Juventus Stadium, un cau del llop on el seu rival d’avui acumula un total de 47 partits sense perdre, 17 dels quals a la Champions. Guanyar en aquest camp deu ser com escapar-se d’Alcatraz, una missió molt singular. La Juve, un
conjunt molt diferent en noms i també en esperit, que va caure a la final de fa dos anys contra el Barcelona, espera convençuda de les seves opcions i sense complexos en una anada de quarts de la Champions desbordant d’atractius.
L’italià ja no se sent un grup d’estar per casa, i tant el club com el seu entrenador, Massimiliano Allegri, esperen saldar comptes pendents amb els blaugrana. Es dona per fet que el Barça començarà amb els seus millors homes disponibles (Busquets compleix sanció) i se sap que a Europa un matx contemplatiu i desmanegat pot acabar com el rosari de l’aurora, com la desfeta de París. Tornar a cridar a una gran remuntada seria una temeritat per als barcelonistes,
EL MISSATGE Hem crescut molt a la Champions. No renunciaré als meus homes d’atac, cal sortir amb convicció” L’ANÀLISI El Barça és el rival més complicat pel seu trident, però té punts febles al darrere i hem d’aprofitar-ho” EL CONSELL La Juve domina totes les facetes, però hem de fer el nostre partit i anar a buscar la victòria des del començament” L’ESTIRABOT André Gomes? Em sembla patètic i lamentable individualitzar una derrota en un jugador o en dos”
i aguantar el tipus és el mínim exigible. La gesta contra el PSG va donar una segona vida al Barça quan estava eliminat, i per evitar una altra desfeta un dels objectius dels de Luis Enrique serà fer un gol, un aspecte gens banal, i més partint de la base que els torinesos només n’han encaixat dos en aquest torneig.
El repte per al trident blaugrana és majúscul, malgrat que tots tres tenen motius per saltar a la gespa hipermotivats. Messi, màxim golejador de la competició, perquè els equips d’Allegri l’acostumen a engabiar; Neymar, perquè buscarà rescabalar-se després de la seva estúpida expulsió de dissabte i pot topar amb el seu amic Dani Alves, i Luis Suárez, perquè hi ha opcions que es re-
trobi per primera vegada amb Chiellini, el defensa que va mossegar al Mundial del Brasil. El triplet blaugrana suma 18 dels 26 gols de l’equip, el millor atac del torneig, però no hi ha defensa com la del Juventus.
“He vist la Juve pressionar a dalt, arriscar-se; també l’he vist replegada a la seva àrea i al seu camp. Domina totes les facetes del joc. Però hem de fer el nostre partit, que és anar a buscar la victòria des de l’inici”, va assenyalar Luis Enrique, que va comparèixer força esquerp. No se sap quin Barça es veurà avui. Si el del Camp Nou contra el PSG i el de les victòries exquisides contra el Celta i el Sevilla o el de les imperdonables derrotes de Riazor i La Rosaleda, malgrat que per l’entrenador blaugrana no hi ha tanta diferència. “Els nostres dos últims partits han estat bons; a Màlaga vam ser molt superiors, i ens hauríem merescut guanyar”, va dir per defensar-se l’asturià.
La tàctica també balla. El dilema està a abraçar-se a l’estímul del 3-4-3, amb André Gomes o Rakitic, per exemple, com a pivots, o bé recórrer al 4-3-3 amb Mascherano de migcampista. L’absència de Busquets i la simple menció d’André Gomes van servir perquè el tècnic carregués contra la premsa. “Em resulta patètic i lamentable individualitzar una derrota en un jugador o en dos. És lamentable, injust i immerescut, perquè això és un esport col·lectiu. Per descomptat que André pot ser una opció per suplir Busquets”.
Jugui qui jugui, el que és segur és que, si no apareix un Barcelona competitiu, l’equip les passarà magres en un estadi sorollós, bufó i que es transforma en una imitació de discoteca per als 41.000 espectadors. Al darrere, el Juventus manté el porter Buffon, però del centre del camp cap a endavant, la Vecchia Signora ha canviat. On abans brillaven Pirlo, Tévez o Morata ara brillen Pjanic, Mandzukic, Dybala o Higuaín.
“Només repetiran dos de la final de Berlín (Buffon i Bonucci). Els meus davanters titulars jugaran tots. No hi renunciarem. Hem de sortir amb la convicció que podem guanyar. El rival encara és el més complicat perquè té un gran trident. L’important és que no marqui el Barça, però amb el seu trident és gairebé impossible. Per això hem d’anar a fer gols. El meu equip ha crescut molt en la Champions”, va afirmar Allegri, que va caure dues vegades contra el Barcelona en eliminatòries i que també va perdre a la final del 2015. El tècnic italià creu que pot haver arribat l’hora de la venjança. No ho va dir literalment, però veu un Barça inferior al d’altres vegades. “Té punts febles al darrere, i cal aprofitarlos”, va assegurar.
Amb la Lliga complicada, el Barcelona es juga una part molt important de la temporada a la recerca de la que seria la seva vuitena semifinal en deu campanyes. La roca l’espera.