Un entrenador al camp
Mascherano, que va ser baixa a París, dona la recepta per contrarestar les virtuts del Juventus
No es pot predir el futur, però si hi hagués apostes sobre l’esdevenidor de Javier Mascherano (32 anys) no es pagaria gaire pel pronòstic que el Jefecito es convertirà en un entrenador de primera línia. Una gran majoria segur que hi estaria d’acord. S’està formant per ser-ho i ha seguit un curs de l’associació de tècnics argentins, però encara li queden pàgines de futbol per escriure des del camp. Començant per aquesta nit. Potser sí que no està fent la temporada més rodona de la seva carrera, però en els dies de categoria encara es requereix el seu caràcter i ofici, ingredients que li fan faltar a l’equip en l’enfonsament parisenc. Un partit on l’argentí va ser baixa per lesió. Al Barcelona ha hagut de fer pràcticament de tot com a home de contenció i Luis Enrique sospesa col·locar-lo de pivot o de defensa en funció del sistema pel qual es decanti. Mascherano se sent preparat pel que calgui. “Amb l’evolució de la temporada em vaig anar adaptant a jugar com a marcador per la dreta o de lateral i em vaig anar sentint cada vegada més còmode. Com a pivot no he tingut gaire continuïtat, però és la meva posició original i on més m’agrada jugar. Si cregués que no puc ajudar l’equip en una posició determinada l’hi diria a l’entrenador i llestos. Per estar en un lloc i no trobar-t’hi a gust és més fàcil donar-li el lloc a un altre company, però m’adapto bé a les diferents posicions”, es va esplaiar ahir.
Intentarà interpretar el que li demanin, com va mirar d’explicar amb èmfasi als seus companys les raons tàctiques de la derrota a Màlaga en el vol de tornada a Barcelona. De verb en té. Per avui la seva recepta és la següent: “Hem de fer un bon partit a nivell col·lectiu, tant en defensa com en atac. Els errors a les àrees et penalitzen molt en aquest instant. Hem d’intentar ser nosaltres mateixos, ser reconeixibles, això ens acostarà a la nostra millor versió i ens ajudarà a obtenir un bon resultat. La millor manera d’atacar i defensar és intentar ser protagonistes”.
El partit té un petit estímul extra en l’aspecte personal per a Mascherano, perquè el Juventus li va llançar l’ham l’estiu passat al mateix temps que fitxava Dani Alves. I és que per les seves característiques s’adaptaria com un guant a la grinta (grapa) històrica del conjunt bianconero. Aquest coratge l’ha convertit primer en útil i després en important al Barça (sis presències en vuit partits en aquesta Champions), tot i que el seu elevat nivell d’autocrítica l’ha portat a flagel·lar-se habitualment. “Això de la Juve van ser només rumors de mercat. Per mi és un honor jugar al Barça”. Queda dit.
JAVIER MASCHERANO “Si cregués que no puc ajudar l’equip en alguna posició l’hi diria a l’entrenador; si no hi estigués a gust valdria més que jugués un altre”