El patró infinit
Buffon ret homenatge al trident blaugrana, però creu que el Juventus ha après de la final de Berlín
Silenci a la sala. Parla la seva eminència Gianluigi Buffon. 1.002 partits com a professional a les espatlles: 39 anys, capità i patró del vestidor del Juventus. Respecte reverencial, veu ferma i profunda i missatge elaborat. Pocs coneixen el secret de la porteria com ell, ja que fins i tot es va atrevir a escriure-li una oda. No tenia la qualitat d’aquella que va dedicar Rafael Alberti a l’exporter blaugrana Franz Platko el 1928, però hi competia en emotivitat, perquè era una declaració d’amor. L’experiència dels prop de 22 anys en l’elit el porta a relativitzar-ho tot, però també a divertir-se al màxim en cada moment. Per això, res millor que la Champions, un títol que ha acariciat però que mai no ha guanyat (ha perdut dues finals). És el que li falta, perquè la seva vitrina és plena de scudetto (7). És un pur reflex de la Juve actual, un equip que domina amb mà de ferro a Itàlia però a qui li falta el reconeixement definitiu al continent.
“No he tornat a veure la final de Berlín contra el Barça, però en tinc un record nítid. Això em fa ser moderadament optimista, perquè llavors vam perdre contra un equip molt superior. Ara tenim dos anys més de recorregut i més autoestima. Aquest cop no serem la víctima. Volem demostrar que n’hem après”.
Únic supervivent de l’eliminatòria de quarts que van disputar els dos equips el 2003 –la que es va endur el Juventus amb el gol de Zalayeta a la pròrroga–, Buffon ha estat sempre un admirador del Barça. Ahir ho va tornar a manifestar: “És el rival més complicat, perquè és tan fort que guanya o perd pels seus propis mèrits o demèrits. Es crea el seu propi destí, i ho fa a la seva manera”. En la mateixa línia, va enaltir el trident. “La seva força és devastadora. El més bonic és que tots tres són molt altruistes. Es respecten molt i és una passada veure’ls jugar, perquè molt sovint assisteixen el company. Jugues contra un trident que pensa en l’equip, no contra tres individualitats”. Buffon, que mai no ha estat batut per Messi, va recordar que els seus fills són seguidors dels davanters del Barça. “M’alegra, perquè significa que tenen bon gust”. Però la seva millor resposta va arribar a l’hora d’evocar la remuntada blaugrana contra el PSG. “Vaig pensar que la vida m’havia ensenyat una altra cosa nova, i això és una cosa molt maca. Quan la vida et sorprèn quan ja penses que ho saps tot, et xoca, però ho acceptes de molt bon grat”. En el fons, Buffon es continua sentint un xaval. “Demà (per avui) tindré una mica de nervis, d’emoció, de por. Quan no em passi tot això, deixaré de jugar”. Ho té previst fer al 2018, quan faci els 40. L’enyoraran molt. Sota pals, entre bambolines i davant d’un micròfon.
GIANLUIGI BUFFON “Quan vaig veure la remuntada del Barça vaig pensar que la vida m’havia ensenyat una cosa nova. I això és una cosa molt maca”