Penals en tres dimensions
Els Deltas de San Francisco volen fer-se un lloc en el món del futbol com a pioners de la robòtica i la intel·ligència artificial
En un futur que és passada la cantonada, camions sense conductor aniran a tot drap per les autopistes, la sanitat pública no atendrà ni fumadors ni grassos (i als seguidors del Barça, només la catalana), les cafeteries funcionaran com una màquina gegant de Nespresso, càmeres de videovigilància no perdonaran la més mínima infracció d’aparcament, i els inspectors d’Hisenda seran robots sense compassió a l’hora de posar multes. Temps al temps.
En el futbol, l’espectacle de l’altre dia en l’amistós França-Espanya no serà ni la punta de l’iceberg. Àrbitres electrònics decidiran sobre els penals i els fores de joc (gairebé sempre a favor del Reial Madrid, com els de carn i ossos), i a l’entrada dels estadis, en comptes dels coixins i els fulls per seguir el marcador simultani Dardo com als anys seixanta, es repartiran sensors i ulleres especials per realçar l’experiència del partit. Igual com en el cinema, les jugades es veuran en tres dimensions i se seguiran amb la narració del comentarista favorit i més ambient del que en realitat hi ha al camp.
Ciència-ficció? Ni de bon tros. Els propietaris dels San Francisco Deltas, que han fet la fortuna a la Vall del Silici, ja estan assajant la tecnologia pertinent i aplicant al futbol els últims descobriments en el camp de la intel·ligència artificial. Fins i tot han desenvolupat un algoritme per col·locar al camp els aficionats segons les seves inclinacions, de manera que a qui aquells que tinguin tirada per un jugador o un club europeu determinat siguin a prop els uns dels altres. No cal dir que la idea és anatema per als que critiquen la superficialitat de les grades d’animació, una successió de crits i càntics que no tenen res a veure amb allò que passa en la gespa, i de fet arruïnen els silencis, els xiulets, les exclamacions i els murmuris espontanis que formen part del tempo dels partits. Déu ens deslliuri dels robots, i dels humans robotitzats!
Però el progrés és el progrés. I l’únic que els falta als innovadors de la Vall del Silici és un bon equip de futbol, perquè els nounats Deltas juguen a la North American Soccer League (NASL), la segona divisió del soccer als Estats Units, però sense possibilitat d’ascens, com una lliga a part. I l’única manera d’escalar és que s’ampliï l’MSL, o substituir alguna de les franquícies ja existents que perden diners. Així és l’esport a l’altra banda de l’Atlàntic.
San Francisco té els mítics 49ers de l’NFL (Joe Montana, Dwight Clarke, Jerry Rice...), els Golden State Warriors de l’NBA (amb seu a Oakland, a l’altre costat del pont) i els Giants de beisbol (guanyadors de les Sèries Mundials vuit vegades). Però el soccer, per les raons que sigui, no ha fet mai forat, i equips com els Golden Gate Gales, els Clippers i els Stompers van durar menys que un caramel a la porta d’una escola. Ni tan sols la possibilitat que Ferenc Puskas fos l’entrenador el 1967 va generar prou interès. L’equip més proper que tenen els aficionats al futbol són els San José Earthquakes, 75 quilòmetres al sud. I més enllà, Los Angeles Galaxy, els Portland Timbers i els Seattle Sounders.
Els Deltas són l’últim intent de convertir San Francisco en una ciutat futbolística, aquesta vegada amb l’ham de la robòtica i l’alta tecnologia. En realitat, pels seus inversors (que han fet la fortuna a Apple, Google, Amazon, PayPal, Twitter, Microsoft, Yahoo i d’altres) els títols són tan importants. El que compta és que els programes de software, que crearan al camp una “realitat magnificada” i imatges tridimensionals generades per ordinador, tinguin demanda i es converteixin en un magnífic negoci. “Si fracassem ens diran bojos, però si triomfem diran que som uns genis”, diu el colombià Andrés Helmick, director executiu del club. De moment l’equip juga a l’històric Kezar Stadium del Golden Gate Park (l’antiga llar dels 49ers), fuetejat pels endimoniats vents de la badia, amb capacitat per a només 10.000 espectadors.
Tot i això, per molt que avanci la ciència i encara que els robots s’apoderin del futbol, hi ha coses que no canviaran mai. Els tripijocs i la corrupció continuaran a l’ordre del dia, jutges i fiscals seran merengues, les cantonades del Bernabeu es requalificaran tantes vegades com calgui i la seva llotja serà tot el que diu Piqué i molt més. En dues dimensions, en tres o en quatre. En color o en blanc i negre. Amb ulleres interactives o sense. És un algoritme elemental.
La ciutat té els 49ers, els Giants de beisbol i els Warriors, però els falta un bon equip de ‘soccer’