Saracho admet que el Popular necessita ampliar capital i no descarta vendre’l
El president del banc explica als accionistes que queda poc temps per actuar
Emilio Saracho, president de Banco Popular des de fa un mes i mig, va reconèixer ahir a la junta general d’accionistes la crua realitat: és necessari realitzar una nova ampliació de capital i, encara que s’esforçarà per evitarho, això pot comportar la venda de l’entitat. Després que es donés a conèixer aquest anunci, l’acció es va enfonsar a borsa i va tancar amb un descens del 9,61%, fins als 0,73 euros, deixant la valoració del conjunt de l’entitat en 3.080 milions.
En la primera compareixença pública, el banquer fitxat de JP Morgan pel consell d’administració per dirigir la nau en el moment més crític de la seva història va parlar sense embuts. “Estem abocats a augmentar capital per continuar cap endavant –va dir Saracho en el seu discurs inicial– o, eventualment, podríem participar en una ronda de consolidació”, és a dir, vendre el banc al millor postor.
Els accionistes, que el juny passat van posar 2.500 milions per reforçar els recursos propis del banc, ja ho sabien, però ahir va ser la primera vegada que el banc ho va admetre públicament. Alguns d’ells van demanar a Saracho que exigís responsabilitats a l’anterior equip gestor, encapçalat per Ángel Ron, i que no li paguessin els 24 milions del pla de pensions per ser els causants de la situació crítica del banc i l’enfonsament de l’acció en borsa. De poc ha servit l’esforç. Ara farà falta posar-hi més diners.
Després de comptabilitzar pèrdues per valor de 3.485 milions d’euros l’any passat i d’anunciar que falten provisions per 630 milions més, el capital del banc en aquest moment és –com ho va definir Saracho– “suficient però ajustat”. Tan ajustat, que és a punt de caure per sota del mínim que exigeig la regulació i molt lluny del nivell que exigeix el mercat als bancs per tenir certa folgança. En números, això es tradueix entre 3.000 i 4.000 milions de capital addicional que cal aixecar, segons els accionistes. O potser més.
Ara per ara, la xifra necessària és incerta i Saracho, en resposta a un accionista, va assegurar que necessitaria temps, encara que no massa, per concretar: “Quant i com serà no ho sé, ja que dependrà de com venguem els actius i de com evolucioni el negoci”. El nou president del Popular va aclarir a un altre dels accionistes que s’havia de limitar a presentar l’estratègia, però no el pla per dur-la a terme. “Els plans no s’escriuen, s’executen”, va afegir.
El que sí que va dir va ser que aquest pla no seria revolucionari i que passaria per continuar amb la neteja del balanç de tot el relacionat amb l’immobiliari –un risc xifrat en 36.000 milions d’euros– i concentrar-se a Espanya per treure partit del negoci de pimes i banca personal, el millor que té el Popular.
A curt termini, doncs, l’estratègia és trampejar el temporal, vendre els actius no estratègics –inclòs el sanejament del totxo– i tot el negoci de fora d’Espanya i guanyar una mica de temps perquè, de la mà de les desinversions i la gestió del dia a dia, es recuperi la confiança del mercat en el Popular. Llavors, passat aquell temps imprescindible de què tan escàs va el banc, arribarà el moment d’acudir al mercat amb una operació “que no sigui només per complir amb els nivells requerits de capital, sinó per assolir un volum de fons propis que permeti al banc garantir l’execució de la seva estratègia i competir en igualtat de condicions” amb els seus competidors.
Malgrat l’evident disgust dels accionistes, aquests van aprovar els comptes del 2016 amb el 93% dels vots. La junta d’accionistes també va ratificar el nomenament de Carlos González Fernández com a conseller independent amb un suport del 97,5% i d’Antonio GonzálezAdalid amb el 83,4% dels vots, així com la reelecció de PwC com a auditor. Acabada la junta, el consell d’administració es va reunir per acceptar la renúncia de Pedro Larena com a conseller delegat, després de set mesos en el càrrec, i el nomenament del seu substitut: Ignacio Sánchez Asiaín, exdirectiu del BBVA, Kutxabank i, fins ahir, conseller d’Abanca.
AMPLIACIÓ SENSE CONCRETAR “Quant i com, no ho sé: dependrà de com venguem els actius i com vagi el negoci”
NOU CONSELLER DELEGAT Pedro Larena, que ja va dimitir, deixa pas a Ignacio Sánchez Asiaín, exdirectiu del BBVA