Alemanya guanya pes
Espanya augmenta el pes en el PIB europeu fins al 8,92% del total
La sortida de la Gran Bretanya de la UE suposarà que l’economia alemanya, que actualment ja és la més important del club, passi a representar una quarta part del volum total del PIB conjunt dels 27.
Després de la sortida del Regne Unit de la UE, les relacions de força dels països membres del clan europeu estan destinades a canviar. Amb la presència dels britànics (el 16% del PIB europeu), Alemanya ja tenia el lideratge econòmic al Vell Continent, perquè la seva riquesa representava una cinquena part del que es produeix cada any a Europa (21%). El PIB de les economies europees sumava, el 2016, uns 14,8 bilions d’euros.
Tot i això, ara que el Regne Unit ha decidit anar pel seu compte, la influència dels germànics a la Unió és encara més gran: la locomotora alemanya exerceix un domini encara més extens, perquè ja constitueix un quart del total del PIB (25,11%).
Les últimes estadístiques difoses ahir per l’agència Eurostat també revelen una altra dada interessant. Els anomenats països del sud (Itàlia, Espanya, Grècia i Portugal), dels quals es riuen alguns dirigents europeus per la presumpta indisciplina pressupostària, ja poden treure’s el complex d’inferioritat. Perquè, malgrat els seus problemes, el seu PIB conjunt ja supera el 25% del total, amb la qual cosa poden parlar de tu a tu amb Berlín, en igualtat de condicions.
De fet, el sud d’Europa i Alemanya ja sumen ara la meitat de la riquesa europea. L’era del postBrexit arrenca, doncs, amb una contraposició inèdita en termes de forces, que potser està destinada a marcar el futur pròxim de la Unió.
En efecte, a la llum de les últimes dades, la dialèctica entre els alemanys i els països llatins ja no cal mirar-la com un afer perifèric sinó com un afer europeu, perquè, en conjunt, aquests estats representen la majoria del producte interior brut d’Europa en l’era post-Brexit.
Pel que fa a Espanya, sense els britànics, gairebé frega el podi. Passa ja a ser el quart actor de l’economia d’Europa (darrere d’Alemanya, França i Itàlia) i el seu pes s’eleva del 7,5% del PIB europeu fins al 8,92%.
Per a una interpretació correcta de les dades caldria examinar també el rànquing segons un altre indicador, el de la renda per càpita, que mesura la riquesa en relació amb la mida de la població. Doncs bé, amb més de 46 milions d’habitants, si es mesuren els ingressos per cada ciutadà, Espanya se situa en els nivells més baixos, superada també per Bèlgica,
Els països del sud d’Europa i l’economia germànica ja sumen més de la meitat de la riquesa de la UE
Luxemburg, Dinamarca, Irlanda, els Països Baixos i Finlàndia.
Itàlia també es manté un esglaó per damunt d’Espanya. Lluny queden aquells temps abans de la crisi quan José Luis Rodríguez Zapatero es vantava d’haver superat els italians en renda per càpita. Va durar poc. Ara els dos països, sense el Regne Unit, hauran d’intentar fer de contrapès a la totpoderosa Alemanya.