Els temes del dia
La cimera de països del sud d’Europa celebrada ahir a Madrid, i l’augment dels esforços de l’Ajuntament de Barcelona per controlar l’augment de pisos turístics il·legals.
EL sud d’Europa és part del problema de la Unió, però constitueix també un enfortiment de la seva identitat. Els països del sud del continent són, per raons històriques i culturals, els més pobres –o els menys rics–, cosa que obliga els del nord a dotar-los d’inversions per promoure una igualtat que reverteix en profit de tots i que és un dels objectius de la solidaritat interregional. La crisi econòmica i la de la construcció d’Europa per l’ampliació als països de l’Est han posat en qüestió aquesta solidaritat, que ha estat a punt d’anar-se’n en orris. Però aquests països del sud que són els primers beneficiaris de la Unió Europea són també, per motius obvis, els més compromesos amb la seva continuïtat.
No és casualitat que Madrid acollís ahir la tercera cimera de països del sud d’Europa en menys d’un any, des que el 24 de juny passat el Regne Unit va votar en referèndum la seva sortida de la Unió Europea. La primera cimera es va celebrar a Atenes al setembre, la segona va ser al gener a Lisboa i ahir es van reunir a la capital espanyola els líders de França, Itàlia, Grècia, Portugal, Xipre i Malta, a més d’Espanya, el president de la qual, Mariano Rajoy, va oficiar d’amfitrió. Després que Londres posés en marxa el procés del Brexit, i a les portes d’una cimera de la Unió el proper dia 29 d’abril, els set països meridionals van acordar expressar la seva confiança i compromís en el futur de l’Europa unida.
En el comunicat conjunt, posen l’accent en mantenir la unitat dels Vint-i-set per preservar els interessos de la Unió Europea en la negociació amb el Regne Unit i reiteren la seva confiança en el negociador elegit per Brussel·les, Michel Barnier. La unitat dels 27 països és fonamental perquè Londres s’avingui a pagar les obligacions contretes amb la resta de països comunitaris i que Brussel·les eleva a 60.000 milions d’euros. Un dels objectius del Regne Unit és dividir els europeus per obtenir beneficis en la negociació; d’aquí l’exigència dels reunits en mantenir la unitat durant aquest procés.
De la declaració de Madrid destaca també la insistència a recordar els fonaments de la Unió Europea, que els Vint-i-set van reforçar a Roma el 25 de març passat. Des del seu naixement com a comunitat per al carbó i l’acer, la primera mostra de confiança entre països –França i Alemanya– que havien lliurat dues guerres mundials, la UE s’ha edificat sobre uns valors compartits que són la llibertat, la democràcia, els drets humans, la solidaritat i l’Estat de dret. La crisi econòmica i la crisi dels refugiats, entre altres raons, han posat en dubte alguns d’aquests valors i la voluntat de la majoria és no només mantenir-los com a fonaments de l’edifici europeu sinó reforçar-los perquè la Unió sigui cada dia més forta.
També la cimera de Madrid ha posat el focus en la necessitat de mantenir l’Europa social amb el manteniment de l’Estat de benestar, una altra biga mestra de l’edifici, i a reforçar la seguretat, posada en qüestió per l’acció del terrorisme. Una Europa que es vol segura i protegida, pròspera i sostenible, social i més forta per continuar sent una punta de llança d’un món més igualitari, més just i més solidari.
Són plantejaments que, fa uns quants anys, podrien semblar obvis i fins i tot ingenus. Però, davant l’emergència de les solucions populistes i primàries a problemes globals d’enorme complexitat, convé recordar d’on venim per consolidar el camí del futur.