Millet, l’esplèndid
El Partit per la Independència, fundat el 1996, va liquidar així els seus comptes
Àngel Colom reconeix l’ajuda de Millet per sufragar els deutes de l’extint PI.
El judici per l’espoli del Palau de la Música Catalana està demostrant que es tractava d’una institució cultural de primer ordre, i també de selectiva generositat, atès que des d’allà se sufragaven les campanyes de les eleccions municipals de CDC a l’Ametlla del Vallès o els deutes del Partit per la Independència (PI) d’Àngel Colom.
El fundador del PI va declarar ahir com a testimoni davant el tribunal i, tot i que va evitar identificar qui li va dir que acudís a Millet per pal·liar el seu dèficit, va expressar que va anar a veure'l perquè era “un mecenes cultural”, afirmació que va provocar una pregunta una mica burleta del fiscal: “Quants artistes hi havia, al partit?”. Cap, va reconèixer.
Àngel Colom va abandonar ERC per fundar el Partit per la Independència (PI), i des de l’any 2000 milita en CDC. La singladura del PI va ser breu: va néixer el 1996 i es va enfonsar en les eleccions municipals del 1999, naufragant en un mar amb poca profunditat en vots (0,44% al consistori de Barcelona) però molt en deutes. Per sufragar-les va recórrer a Félix Millet l’any 2000, ja sent militant de CDC, encara que, segons ell, això no hi té res a veure. Va esquivar la pregunta de qui li va dir que anés al Palau per obtenir els diners que necessitava per liquidar el seu antic projecte; el nom “va sorgir enmig d’una pluja d’idees” d’exmilitants del PI, sense precisar qui.
I cap allà que se’n va anar. Es va reunir amb Millet; van parlar “del país” i després li va demanar 25 milions de pessetes. Segons el seu relat, Millet va sortir de l’habitació i va tornar amb un xec i un rebut. El taló era per 12,5 milions de pessetes. El resguard tenia tres línies, però Colom no es va fixar que anava a nom de l’Orfeó Català i que s’estenia a la Fundació Espai Catalunya (del PI, que mai no va ser operativa) per un conveni relatiu a pedagogia sobre la cultura catalana en les noves migracions.
En la seva declaració d’ahir, Colom es va definir com a professor, tot i que la seva lliçó no va convèncer un fiscal que, en diverses ocasions, li va recordar que havia de dir la veritat. No va reconèixer la seva firma al conveni presentat a Hisenda, on s’explicitava el lliurament de 25 milions de pessetes. Ell manté que va ser la meitat, i que no sap de ningú més del PI que rebés diners. Tampoc no va reconèixer la seva firma en diversos documents Esteve Escuer, president de CDC al Vallès Oriental, que sí que va admetre haver rebut de Millet 13.000 euros en efectiu per a la campanya de les eleccions municipals del 2007 a l’Ametlla del Vallès. Al final, va reconèixer que Millet havia pagat despeses del partit en aquest municipi des del 1999.
Colom i Escuer van assegurar que han tornat els diners. Jaume Camps, ahir també testimoni abans imputat en la causa, va negar haver rebut res de Millet tret de serveis
Jaume Camps, exdiputat de CDC, nega haver rebut diners de mans de Millet perquè desconfiava d’ell
professionals amb factura: desconfiava del tarannà de l’acusat des del cas Renda Catalana, malgrat que va continuar sent-ne l’advocat. Va negar diverses reunions al·ludint altres obligacions, que el fiscal va exposar que van tenir lloc altres dies. També va circumscriure la seva feina a mitjançar entre Ferrovial i el Palau per les obres a l’edifici, i es va presentar, en el seu espès testimoni, com un “amigable componedor”.