“Evitem acorralar Rússia”
El G-7 evita parlar de sancions i intenta convèncer Putin de deixar Al-Assad
El suau paisatge toscà i la mediació italiana van contribuir, potser, que el G-7 trobés ahir un to diplomàtic amb Rússia que fos exigent i, alhora, acaronés el seu orgull de superpotència. Els ministres d’Afers Exteriors dels set països més industrialitzats (els Estats Units, el Japó, el Canadà, França, el Regne Unit, Alemanya i Itàlia), reunits a la bonica localitat de Lucca, van citar Moscou a abandonar al règim de Baixar al-Assad, mentre reconeixien el paper imprescindible rus per solucionar la crisi siriana i altres problemes internacionals.
Entre els participants en la trobada hi va haver matisos molt diversos, del dolç a l’àcid, segons el caràcter de cada personatge i l’actitud del seu govern. El ministre italià i amfitrió, el sempre somrient Angelino Alfano, va destacar que “cal dialogar amb Rússia, evitant acorralar-la” i intentant que “s’impliqui” en una solució política per a Síria. “Seria equivocat crear condicions per a l’aïllament de Rússia”, va insistir Alfano, que va admetre que no hi ha consens sobre noves sancions a Moscou. El ministre italià va presentar com un èxit que la trobada d’ahir fos ampliada, a última hora, als ministres d’Afers Exteriors de Turquia, Jordània, l’Aràbia Saudita, Qatar i la Unió dels Emirats Àrabs, tots del front contra Al-Assad.
El secretari d’Estat nord-americà, Rex Tillerson, va ser més expeditiu i dur en els seus arguments. “Rússia s’ha alineat amb el règim d’Al-Assad, amb els iranians i amb Hizbul·lah”, va declarar Tillerson després de finalitzar la conferència, i es va preguntar: “És aquesta una aliança a llarg termini que serveix l’interès de Rússia?”. “Esperem que el Govern rus arribi a la conclusió que, amb Baixar al-Assad, s’han alineat amb un soci no fiable –va afegir Tillerson, poc abans d’emprendre vol cap a Moscou–. És clar que el regne de la família AlAssad està arribant a la seva fi”.
En termes semblants es va pronunciar el titular d’Exteriors francès, Jean-Marc Ayrault, per al qual “no hi ha una solució per a Síria amb Al-Assad en el poder”.
El recent atac amb armes químiques i la consegüent represàlia dels Estats Units també van ser abordats. Tillerson va reiterar que no pot permetre’s que l’Estat Islàmic (EI) o qualsevol grup extremista aconsegueixi el control d’arsenals químics per utilitzar-los contra els EUA o els seus aliats. “Tampoc no podem acceptar la normalització de l’ús d’armes químiques per altres actors o països a Síria o en altres llocs”, va concloure.
Washington va aconseguir, en efecte, que en el comunicat conjunt, de 30 pàgines, s’inclogués una menció explícita de suport dels seus socis i aliats al recent atac amb míssils Tomahawk nord-americans –llançats des de dos destructors a la Mediterrània oriental– contra la base aèria siriana de Xairat. Segons el text acordat pel G-7, aquesta acció militar va ser “una resposta, acuradament calibrada i limitada en el seu abast, a aquest crim de guerra” (l’atac amb armes químiques del 4 d’abril) i “va ser dirigida a objectius militars sirians per prevenir i dissuadir la proliferació i ús de mortíferes armes químiques a Síria”.
Els set grans –un club creat en plena guerra freda, a mitjans dels setanta del segle passat, i que no inclou la Xina, la segona potència econòmica mundial– van dedicar la part més substancial del comunicat a analitzar la qüestió siriana i l’actitud de Rússia. Van instar AlAssad i els que li donen suport, amb menció expressa a Rússia i l’Iran, a facilitar l’ajuda humanitària a la població. Va ser significatiu que, tant en el cas de Síria com de l’Iraq i Ucraïna, el G-7 es pronunciés pel manteniment de la integritat territorial d’aquests països. Sembla haver-hi consens
Tillerson rep el suport total al bombardeig de la base aèria siriana
“No hi ha solució amb Al-Assad en el poder”, adverteix el ministre francès Ayrault
en què obrir la capsa de Pandora d’un canvi de fronteres complicarà encara més les coses a la regió.
El G-7 va posar per escrit la seva voluntat de cooperar amb Rússia i de donar-li responsabilitat. “Reconeixem que Rússia és un actor internacional important i que hi ha crisis regionals i desafiaments globals que no poden resoldre’s sense la cooperació amb Rússia”, va assenyalar el comunicat. Entre els camps de col·laboració, es va esmentar la lluita antiterrorista, la gestió de la crisi migratòria, el fre a la proliferació d’armes de destrucció massiva i la protecció del medi ambient.
Aquest interès conciliador del G-7 no impedeix, tot i això, una severa reprimenda a Rússia no només en el cas de Síria sinó també d’Ucraïna. Els set grans no accepten com a fet consumat i irreversible l’annexió de la península de Crimea ni l’existència de territoris secessionistes protegits i encoratjats per Moscou.
A propòsit d’Ucraïna, Tillerson va plantejar, durant la reunió, una pregunta provocadora als seus col·legues. Es va interrogar sobre per què els “contribuents” nordamericans (al món anglosaxó s’utilitza molt l’expressió taxpayers per referir-se als ciutadans en general) s’haurien de preocupar d’Ucraïna. Ho feia per justificar, en part, aquesta retòrica aïllacionista amb què Donald Trump va iniciar la seva presidència però que ara està en revisió. Ayrault li va contestar de manera categòrica. Segons el ministre francès, els contribuents dels Estats Units tenen un interès evident “en una Europa segura i forta políticament i econòmicament”. “No us interessa una Europa feble, trencada a trossos i feble”, va recalcar Ayrault.
El G-7, com a expressió de l’Occident liderat pels EUA, pretén ser un garant d’estabilitat i de promoció de la democràcia i els drets humans, encara que molt sovint fracassi en els seus objectius. Va dedicar reflexions als problemes del Sahel i de l’Àfrica en general, sobretot la penetració de grups gihadistes, va mostrar que està atent al compromís nuclear de l’Iran i que promou un acord entre israelians i palestins.
Sota influx italià, els ministres van afegir al text una menció al patrimoni cultural amenaçat en àrees de guerra i conflicte. Roma, una potència en l’àmbit de la restauració, promou al si de l’ONU la creació de contingents de cascos blaus de la cultura que siguin enviats per impedir o pal·liar en la mesura possible atemptats contra el patrimoni de la humanitat com les comeses per l’Estat Islàmic a Palmira o, anys enrere, pels talibans a l’Afganistan.