Rússia rep el canceller de Trump entre la desconfiança i l’esperança
La qüestió siriana complica una visita que es va planejar com una reconciliació
En la primera visita a Moscou com a secretari d’Estat, Rex Tillerson no pot esperar que el rebin amb pa i sal, signe tradicional a Rússia de benvinguda. L’antic executiu petrolier va arribar ahir a la capital russa enmig d’un brusc empitjorament de les relacions entre els dos països. Mentre passava les últimes hores a la Toscana italiana, pujava a un avió i aterrava a Moscou, tothom feia càbales aquí sobre la naturalesa del missatge que porta sota el braç: un ultimàtum o una branca d’olivera?
El responsable de la política exterior dels Estats Units té previst reunir-se avui amb el seu homòleg, el ministre d’Exteriors rus, Serguei Lavrov. Aquest segurament li repetirà el que els seus col·legues diplomàtics i el Kremlin han declarat des que divendres passat el president dels Estats Units, Donald Trump, va llançar un atac amb míssils contra el protegit rus, el president sirià Baixar al-Assad. Que és un “atac contra un país sobirà, que viola la legislació internacional”.
El Ministeri d’Exteriors plantejava ahir, a més, si els EUA estan disposats a mantenir la col·laboració en la lluita antiterrorista, un dels pocs temes en els quals les dues potències nuclears estan d’acord des que les seves relacions van iniciar una corba descendent el 2014.
“Ens preguntem si Washington planeja cooperar amb nosaltres en la lluita contra el terrorisme, també a Síria”. El recent atac contra la base aèria de Xairat “reforça els terroristes”, va subratllar ahir la cancelleria russa.
Aquesta visita s’havia planejat com un dels primers passos per refer les relacions bilaterals. De fet, l’opinió publicada russa, i especialment la televisió, van viure mesos d’eufòria quan Donald Trump va guanyar les eleccions el novembre passat i al gener es va convertir en el nou president dels EUA. Però el globus es va anar desinflant perquè trigava a donar el cop de volant promès per acostar-se a Rússia i al seu tan “admirat” president rus, Vladímir Putin. Es començava a complir el designi dels pocs politòlegs que aquí havien advertit que, al cap i a la fi, Trump era un president americà i havia de vetllar pels interessos americans, i no pels russos.
El bombardeig del 7 d’abril tira per terra aquestes esperances, que incloïen el futur aixecament de les sancions i, com a conseqüència, el repunt de l’economia russa.
Amb la nota del Ministeri d’Exteriors, Moscou va mostrar les seves cartes per a la trobada d’avui amb Tillerson. La diplomàcia russa carrega les culpes d’aquestes relacions de guerra freda en l’Administració Obama, que va impulsar les sancions contra Rússia per l’annexió de Crimea i el seu paper en la guerra de l’est d’Ucraïna. “Els intents de culpar Rússia que l’establishment polític dels EUA va fer i fa ara són una hipocresia. No vam ser nosaltres els que vam provocar la revolta inconstitucional a Ucraïna, ni tampoc vam prendre la foguera de l’anomenada primavera àrab”.
Va respondre també a les paraules de Tillerson, que hores abans va instar Rússia a elegir entre els EUA i Al-Assad. La cancelleria russa va dir que no renunciarà al seu aliat. I va recordar la seva línia vermella en la política exterior respecte als EUA: el tracte d’igualtat. “Rússia no renunciarà als seus interessos legítims i només acceptarà cooperar d’igual a igual”. Es va mostrar confiada que aquesta visita resulti “productiva” i “oberta a qualsevol diàleg sincer de l’agenda bilateral i internacional”.
Olivera o ultimàtum? En els últims dies es va especular sobre si Tillerson tindrà o no avui trobada amb Putin després de veure’s amb Lavrov. El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, va assenyalar que aquesta entrevista no és a l’agenda. Però sempre es pot reprogramar, la qual cosa podria ser llavors un signe de desglaç.
No hi ha prevista una trobada de Tillerson amb Putin, però si es produeix pot ser un signe de desglaç