La protestes s’instal·len als carrers de Veneçuela davant la deriva de Maduro
La fiscalia confirma la mort per bala d’un jove en les manifestacions de dilluns
L’error de Nicolás Maduro està posant contra les cordes el chavisme per primera vegada en molt de temps. La pressió internacional davant la deriva autoritària del Govern de Veneçuela envalenteix l’oposició, que intensifica unes protestes pràcticament diàries des que fa dues setmanes el Tribunal Suprem es va arrogar les funcions de l’Assemblea Nacional: després va rectificar a instàncies de Maduro, deixant en evidència la nul·la separació de poders. La inhabilitació del líder opositor Henrique Capriles ha llançat gasolina al foc.
Les manifestacions de carrer tenen lloc a tot el país, però sobretot a Caracas. El patró sempre és similar: els antichavistes es concentren en un punt de la ciutat i intenten avançar cap al centre o alguna institució com el Defensor del Poble, la Contraloría General, el Suprem o el Parlament, però els antiavalots dissolen els grups sense miraments, utilitzant canons d’aigua, gasos lacrimògens i bales de goma. Les concentracions acostumen a anar encapçalades per líders opositors, molts dels quals acaben s’exhibint ferits a les xarxes socials.
L’oposició denuncia que en aquesta última onada de protestes la policia ja ha mort a trets dos joves. Un, de 20 anys, va morir dilluns durant una marxa a la ciutat de Valencia, segons va confirmar ahir la Fiscalia, encara que sense atribuir l’origen de la bala a les forces de seguretat. L’altre jove, de 19 anys, va morir dijous als afores de Caracas, un fet ratificat pel Ministeri de l’Interior, que va admetre que el responsable va ser un agent, ja detingut, encara que afegint que no estava de servei ni va tenir vinculació amb les protestes.
Els antichavistes asseguren que només en les marxes de dilluns a Caracas hi va haver dos centenars de ferits. La fiscalia va confirmar 40 detinguts en tot el territori, mentre que l’oenagé Fòrum Penal Veneçolà sosté que entre el 4 i el 10 d’abril han estat detingudes 281 persones a tot el país, de les quals 134 estan empresonades.
El Govern, lluny de calmar els ànims es manté fidel a la seva actitud bel·ligerant. El número dos del chavisme, Diosdado Cabello, va acusar de terrorisme els líders opositors i va demanar mà de ferro contra ells, després dels aldarulls de dilluns. “Prou d’impunitat, a aquesta oposició que utilitza la violència i el terrorisme per imposar-se sobre la majoria que vol pau els ha d’arribar la llei”, va tuitejar Cabello.
Per la seva banda, el ministre d’Educació, Elías Jaua, va ser encara més contundent i va demanar directament la detenció de Capriles per incitar les protestes violentes, acusació que ja va suposar la condemna a gairebé 14 anys de presó que purga un altre líder opositor, Leopoldo López, a qui la justícia va trobar culpable de les morts ocorregudes durant les manifestacions de febrer del 2014. Jaua també va demanar de detenir David Smolansky, alcalde del municipi d’El Hatillo, als afores de Caracas, per haver dit que el Govern té emmagatzemades armes químiques per utilitzar contra els opositors.
Igual com Capriles, abans de la detenció López també havia estat inhabilitat per la Contraloría General (Tribunal de Comptes). Els advocats del governador de Miranda i dues vegades candidat presidencial van anunciar ahir que recorreran a instàncies nacionals i internacionals la inhabilitació per 15 anys contra Capriles, la qual cosa li impediria de presentar-se a uns comicis.
La comunitat internacional ha continuat sumant comunicats diplomàtics de protesta contra aquesta inhabilitació. França afirma que compromet “la credibilitat de les pròximes cites electorals” i els EUA mantenen que el Govern intenta “silenciar les veus opositores”. I mentrestant, Maduro continua demostrant l’escassa separació de poders que regeix a Veneçuela i diumenge, en un pas petit cap endavant, després de fer-ne quatre enrere, va ordenar que es posi en marxa la maquinària per organitzar les eleccions regionals postergades des de desembre.
Capriles recorrerà la seva inhabilitació a l’exterior mentre el president autoritza les eleccions regionals