Cadena d’escàndols
El canal de TV 2M indigna la conservadora societat marroquina per un documental d’amor i sexe
Una cadena de televisió de tarannà liberal pot subsistir en un país tan conservador en temes de moral i costums com el Marroc? Pot, però a costa de grans escàndols, si bé alguns d’ells amb certes sospites d’invenció o maquinació. És el cas de la cadena 2M, que enllaça un incident rere l’altre, i que malgrat això és la de més audiència a tot el país.
L’últim escàndol és la difusió, fa un parell de setmanes, d’un documental en el qual diversos joves marroquins s’expressaven lliurement sobre com veien l’amor i les relacions sexuals al seu país. A més del tema, que la major part dels marroquins considera que no s’ha de tractar en una televisió concebuda, segons la seva opinió, per ser consumida en família, va cridar l’atenció el llenguatge utilitzat, en ocasions massa cru i vulgar per als televidents crítics. I que això es faci en una televisió pública, sufragada per tots els marroquins, s’ha traduït en un allau de descontentament a les xarxes socials.
Més encara quan algun mitjà de comunicació ha cridat l’atenció sobre el fet, que va passar inadvertit al principi, que l’autor del documental és el cineasta Nabil Ayuoch, que ja va escandalitzar bona part del país amb la seva pel·lícula Much love, en què exposava amb cruesa la prostitució de luxe que moltes marroquines exerceixen a Marràqueix, Casablanca i altres localitats turístiques, freqüentment visitades per homes procedents del golf Pèrsic. Una pel·lícula que va provocar a la seva protagonista femenina, Loubna Abidar, tants problemes en la seva vida quotidiana de dona marroquina que finalment va decidir exiliar-se a París.
No és la primera vegada, ni possiblement l’última, que 2M està en el punt de mira. En l’anterior ocasió van ser els sectors progressistes els qui van posar el crit al cel a conseqüència d’un programa matutí, emès a finals de novembre de l’any passat, en el qual es va impartir un tutorial de maquillatge “destinat a dissimular les empremtes del maltractament, un assumpte lamentable del qual no hem de parlar però que existeix desgraciadament”, va dir la presentadora d’aquell programa.
La reacció interna i el ressò internacional van portar a la cadena a demanar disculpes públicament i a retirar l’emissió de la seva pàgina web, unes mesures que no van servir per apaivagar les protestes, inclosa una campanya de firmes a Change.org i una advertència formal de l’Alta Autoritat de la Comunicació Audiovisual, l’organisme regulador dels mitjans de comunicació marroquins.
“Com a dones marroquines i com a activistes feministes al Marroc, i en nom de tots els marroquins, denunciem el missatge de normalització de la violència contra les dones. Exigim sancions severes contra aquesta cadena”, era el text que encapçalava la recol·lecció de firmes, que va tenir una àmplia acollida. Tampoc no agrada gens la 2M als polítics del partit en el poder. El ja ex-primer ministre de l’islamista Partit Justícia i Desenvolupament (PJD), Abdelilah Benkiran, va exigir sancions contra la 2M per haver emès en directe, el passat 29 de maig, el concert amb què la cantant nord-americana Jennifer López va obrir el festival Mawazine de Rabat, la cita musical més important del país. Benkiran arremetia contra la retransmissió del concert que “contenia escenes amb connotacions sexuals”. “L’emissió d’aquestes escenes sexuals constitueix un ultratge a l’ètica, a l’ordre públic, una provocació als valors de la família marroquina, també atempta contra els espectadors menors i menysprea la dignitat de la dona”, assegurava l’expremier marroquí en una carta en la qual demanava sancions per als responsables de la cadena.
La ira dels més conservadors es vessa en un moment en què els responsables de 2M, especialment el director general de la cadena, fan front a diverses investigacions. Almenys set becàries del canal de televisió haurien acusat els seus superiors de rebre promeses d’obtenir un contracte a la televisió a canvi de favors sexuals. Tot i això, cap de les becàries suposadament vexades no ha presentat denúncia davant la policia.
El cas de Salim Cheikh, el director general, és el més vistós. L’executiu, que té un ampli currículum professional, ha estat acusat per una becària d’assetjament sexual i intent de violació al domicili de l’home, una acusació que es troba sota investigació. Les sospites que es tracta d’un muntatge i una denúncia falsa són sobre la taula. Pel que sembla, la víctima hauria explicat la història a un diputat del PJD, que la va fer pública i va acusar directament Cheikh davant el Parlament sense haver-li demanat abans la seva versió. L’advocat de Salim Cheikh denuncia un intent d’extorsió per part de la jove, que “de sobte va començar a publicar acusacions molt perilloses en el seu compte de Facebook i poc després va començar a enviar-li missatges de xantatge”.
Pel que sembla, la jove periodista tenia esperances d’aconseguir un càrrec de presentadora a la televisió, però ni tan sols va passar el tall dels dos mesos de prova. Cheikh, al contrari, sí que ha presentat una demanda davant els tribunals contra l’exbecària per “amenaces, xantatge i intent d’extorsió”. Ara seran els jutges qui hagi d’aportar llum a aquest intercanvi d’acusacions.
El programa, amb un llenguatge cru, era obra del cineasta Nabil Ayuoch, autor de ‘Much love’