Més recursos per a la salut mental i els sensellar
El Govern de la Generalitat dobla els recursos per atendre a les persones sense llar que pateixen problemes de salut metal; s'estima que afecta el 40% de qui viu al carrer
La relació entre el sensellarisme i el trastorn mental sever és força estreta. A Catalunya, prop de 37.000 persones tenen problemes d'allotjament, de les quals més d'11.500 no tenen llar o viuen al carrer i, d'aquestes, el 40% té algun trastorn mental i/o addiccions. Viure en situació d'exclusió social pot ser conseqüència de patir un trastorn mental sever: la persona es troba sense les capacitats personals que li permeten afrontar amb garanties la seva situació, fet que fa que sigui més vulnerable a perdre l'habitatge, doncs li resulta més complicat establir vincles.
INVERSIÓ DE 2 MILIONS D’EUROS
Davant aquesta realitat, el Govern de la Generalitat ha optat per destinar més recursos per aturar l'aïllament d'aquestes persones i la seva marginació social. En concret, incrementa en 907.626 euros el seu pressupost per a l'atenció dels sensellar que pateixen algun trastorn mental greu i de llarga evolució, el que significa que el pressupost global per millorar l'atenció comunitària i de salut d’aquestes persones gairebé es dobla i passa dels 1,2 milions d'euros del 2016 als 2,1 del 2017.
Les condicions en què viuen aquestes persones fa molt difícil el seu tractament en els centres assistencials convencionals. Per això a les principals ciutats s’està potenciant la creació d’ equips multi disciplinaris que intervenen directament al carrer. És imprescindible el seu abordatge simultani des de l’atenció social i des de l’atenció psiquiàtrica.
Es tracta d’iniciatives possibles gràcies a l’ acció conjunt ain ter departamental de la Generalitat amb els ajuntaments implicats, les diputacions i proveïdors de serveis de salut i entitats del tercer sector. És el cas de l’Equip d’atenció a la Salut Mental per als Sensellar (Esmes) que vertebra, des del 2007, les intervencions per a persones sense llar de Barcelona que no accepten anar als centres d’acolliment temporal. O del Servei d’Intervenció en Salut Mental i Exclusió Social (Sismes), l’equip que s’adreça a les persones de les mateixes característiques a la ciutat de Lleida. Per la seva banda, a Girona són els serveis socials municipals i els sanitaris dels centres de salut mental qui presten aquests serveis a la ciutat, coordinats des del Centre d’Acolliment i Serveis Socials La Sopa.
A Barcelona aquest reforç pressupostari de Salut es materialitzarà en una dotació econòmica de 466.334 euros, import que permetrà superar el milió d'euros destinat a aquest concepte. I significarà duplicar el nombre de professionals –psiquiatres, infermers, educadors de carrer i suport administratiu– fins a arribar a 18. Pel que fa a Lleida, el pressupost es veurà incrementat amb 147.097 euros, i arribarà als 173.339 euros per al 2017, i es passarà de tres a vuit experts. A Girona, els serveis d’atenció a la salut mental dels sensellar també rebran una nova aportació de 147.097 euros, un import que amb els 22.000 euros del 2016 sumarà 169.097,20 euros, i augmentaran fins a set els professionals en plantilla. Pel que fa a Tarragona, el Departament està analitzant l’atenció de les persones sense llar per acabar de concretar el Pla en aquest territori.
L'INCREMENT MÉS GRAN DE LA HISTÒRIA
Al 2017 també es crearà un equip d’intervenció en salut comunitària que comptarà amb un pressupost de 147.097,20 euros i que s’implantarà a un municipi de l’àrea metropolitana de Barcelona (per determinar).
Potenciar l’atenció a la salut mental, en especial des de l’abordatge integral i comunitari, és una de les prioritats del Departament de Salut, que ha aprovat destinar-hi enguany una injecció econòmica addicional de 70 milions d’euros, l’increment pressupostari més gran de la història en aquesta àrea de la salut.