Baixa la deslocalització d’empreses
L’OBSERVATORI Europeu de la Reestructuració (ERM, per les seves sigles en anglès) detecta que a la Unió Europea es redueix notòriament el ritme de deslocalitzacions d’empreses. Va baixar molt durant la crisi i continua a la baixa malgrat la recuperació. Aquest canvi de tendència és un fenomen nou al món globalitzat que se segueix de prop des dels centres d’investigació econòmica.
Segons les dades que analitza aquest observatori, entre el 2003 i el 2007 la deslocalització va representar el 7% del total de llocs de treball destruïts en el conjunt de la Unió Europea. Aquesta xifra es va reduir al 4% en la fase més aguda de la recessió, entre els anys 2008 i 2010, i va continuar baixant fins a situar-se per sota del 3% en els anys 2015 i 2016.
El mateix estudi indica que en la indústria manufacturera –que és el sector de més importància i més exposat a la deslocalització– el nombre anual de casos registrats des del 2010 representa menys de la meitat dels declarats abans de la crisi. El percentatge en pèrdua de llocs de treball per reestructuració al sector manufacturer relacionada amb la deslocalització ha disminuït del 12% al 8%. La major part de pèrdues de llocs de treball –en concret el 60%– ha afectat tres subsectors manufacturers: el de la fabricació de vehicles de motor, el de l’electrònica –televisors, ordinadors i telèfons mòbils– i el de productes elèctrics com electrodomèstics. Per la seva banda, la deslocalització en els serveis i en altres sectors, en contra del que fa anys s’havia pronosticat, s’ha mantingut molt per sota de la corresponent al sector manufacturer i ha disminuït de manera continuada.
L’Observatori Europeu de la Reestructuració no entra a analitzar en profunditat les causes del retrocés de la tendència cap a la deslocalització que es registra. Es limita a atribuir-lo a la debilitat del creixement econòmic mundial i a l’augment de la incertesa en relació amb la situació d’expansió anterior a la crisi.
Durant la crisi, tot i això, s’han produït una sèrie de fenòmens rellevants que poden haver influït en aquesta tendència empresarial. El primer és la intensa contenció salarial, quan no devaluació, que s’ha registrat i que ha contribuït a frenar decisions de trasllat de centres productius cap a països de mà d’obra més barata. Al costat d’això ha tingut lloc, igualment, un important avenç de la robotització i automatització de processos, que redueix els costos substancialment i que, alhora, exigeix un nivell més alt de formació del personal, que és més fàcil de trobar als països d’origen.
L’amenaça per a l’ocupació, de cara al futur, sembla que no rau ja tant en la deslocalització dels centres de producció a altres països amb mà d’obra més barata, malgrat les campanyes iniciades per Donald Trump, que arriben tard, sinó als robots. Recents estudis indiquen que el 38% de les feines als Estats Units estan en risc de ser reemplaçades per robots i per intel·ligència artificial els pròxims quinze anys, un percentatge que a Alemanya és del 35%. L’OCDE també situa Espanya entre els països més afectats pel fenomen.
El mercat laboral està sotmès a una profunda reestructuració, que acaba d’iniciar-se, com demostren les dades de menys deslocalitzacions empresarials, i que obre un horitzó que, malgrat les amenaces, ofereix noves oportunitats per a llocs de treball de més formació i valor afegit.