Làpides d’alta definició
Des que a la segona part del segle passat el videoart es va consagrar com a referent, els continguts digitals passegen per les galeries i els museus amb la mateixa prestància que els quadros a l’oli o les escultures de plexiglàs. Qui li va donar l’embranzida definitiva va ser Nam June Paik, que va revolucionar el que llavors s’anomenava antiart. Si això és així en els temples plàstics, ¿com no hauria de ser-ho en aplicacions més quotidianes, com les làpides de les tombes? Cada cop que visites un cementiri, veus en les làpides detalls estètics que naveguen per les èpoques en què van ser fetes. Les de metall, esmaltades, que veig a les tombes del petit cementiri vallespirenc de Costoja, al costat de l’església de Santa Maria (on veneren la Mare de Déu de l’Espinàs, poca broma) o la de Roald Dahl, pètria, al cementiri de Sant Pau i Sant Pere, a Great Missenden, a Anglaterra.
Però tant les unes com l’altra, tot i la diferència, són rèmores d’un temps passat. Si les làpides són planes, ¿per què no convertir-les en pantalles que
Les làpides de les tombes actuals són rèmores d’un temps passat: ja toca actualitzar-les
puguin interactuar amb els visitants? Interactuar: d’això es tracta avui dia. No amb el difunt, que probablement ja no està per interactuar gaire amb ningú, sinó amb la tomba. Anar a visitar-lo, portar-li unes flors (o robar-les de la tomba del costat i posar-l’hi al teu mort estimat), és sovint avorrit. Per això una empresa d’Eslovènia n’ha creat unes de 122 centímetres que poden mostrar fotos, vídeos i tota mena d’altres continguts digitals. Les primeres proves les han fetes al cementiri Pobrezje, als afores de Maribor, la segona ciutat del país. Hi arribes, et situes davant de la tomba i sembla una làpida habitual, però de seguida que passen uns segons, la pantalla s’il·lumina, oh prodigi. El director de l’empresa que les fabrica n’explica les meravelles a l’agència Reuters: “Aquesta làpida permet posar qualsevol cosa al costat del nom i el cognom de la persona, i si vols pots incloure-hi una novel·la sencera. Té un sensor que fa que quan no hi ha ningú a prop només mostra el nom del difunt i les dates de naixement i mort. Això estalvia energia, protegeix la pantalla, i la làpida dura molt més”.
Ara treballa amb un professor d’informàtica de la Universitat de Maribor per crear una aplicació per mòbil que incrementarà la interactivitat de la tomba: “Intentem dur el so als auriculars de l’smartphone que tingui instal·lada l’app. D’aquesta manera els visitants podran escoltar els àudios dels vídeos que es vegin a la pantalla”. Molt important: la pantalla està impermeabilitzada i és a prova de vàndals. Només els falta instal·lar un sistema que eviti que els hackers entrin en el programa informàtic i hi posin pel·lícules porno, cosa que seria del tot injustificada si els que hi ha enterrats no són Rocco Siffredi o Toni Ribas, als quals, per cert, desitjo molts anys de vida.