Vull el meu trosset de ‘tatanka’
Els vam cedir la Rambla i ara el passeig de Gràcia, després d’haver-los deixat el Born, la Barceloneta... I ells continuen ocupant carrers, terrasses, bars, barres. A nosaltres ens semblen sempre els mateixos, com nosaltres a ells quan fem de turistes en ciutats que estan perdent la seva gràcia per rebre massa visitants.
Els antropòlegs expliquen que els locals anem deixant de freqüentar els llocs on ells s’amunteguen i els economistes ens recorden que són la nostra primera indústria: el 12% de tot el que produïm.
La primavera àrab va fracassar, però no per a nosaltres, perquè va eliminar competència en la recessió. Quan els locals, sense un duro, desertàvem de les barres, els cambrers anomenaven tatanka els ramats de turistes, com els sioux als de bisons que els salvaven de la fam a Ballant amb llops.
Són bona gent aquests tatanka. Molts vam fer la primera pela i el primer petó gràcies als turistes. I ara m’alegro que se’n beneficiïn els hotelers i també qui els lloguen els seus pisos per dies i els restauradors, taxistes i fins i tot cabareters.
Però no quedarà un trosset de tatanka per als qui els cedim carrers i bars, fem cues llargues i pacients i paguem la diferència que provoquen en qualitat i preus?
Com es pot repartir el dividend del turisme entre tots els barcelonins que l’hem fet possible i avui el suportem? Doncs amb impostos: que els hi apugin als turistes per poder rebaixar els nostres.
I si incrementessin la taxa turística per reduir l’IBI als barcelonins (als de lloguer se’ls podria repercutir de moltes maneres aquest descens)? Per què no taxar més i millor els apartaments turístics per compensar-nos abaixant les nostres taxes municipals a canvi de les molèsties que comporten?
El pitjor que podria passar és que disminuís la demanda; és a dir, que vinguessin menys turistes, la qual cosa significaria que serien més suportables fins i tot per a ells mateixos.
I, posats a repartir tatanka: per què no generar amb els impostos per al turisme un fons per a tots els ciutadans per quan falti, igual que els noruecs tenen el seu per quan se’ls acabi el petroli?
Els locals hauríem de ser, com els sioux, una tribu protegida. Jo estic encantat de ser figurant en aquest parc barceloní on uns quants cobren i molts paguem. Però , a canvi, demano discriminació positiva i no només fiscal: també cultural. No només vull una Barcelona gai friendly, pet friendly i lalalander, sinó també locals friendly. I ens queda molt per fer abans d’aconseguir-ho.