La processó de Sbaraglia
L’actor argentí, acabat de reconèixer com a millor actor al Festival de Màlaga, interpreta un personatge fosc marcat per les culpes del passat a ‘Nieve negra’
Leonardo Sbaraglia s’acaba de consagrar al Festival de Màlaga com un dels grans actors de parla hispana. L’argentí va marxar de la ciutat andalusa amb dos guardons preuats sota el braç: la Bisnaga de Plata al millor intèrpret per El otro hermano i el reconeixement a la seva trajectòria a través del premi Málaga-Sur. Al festival també es va presentar la pel·lícula que ell mateix protagonitza amb el seu compatriota Ricardo Darín i la catalana Laia Costa, Nieve negra ,de Martín Hodara: un drama familiar tortuós en què una desavinença sobre la propietat i l’ús d’una finca remou les capes de secret que, amb l’ajuda del temps i la distància, mantenien amagades les greus culpes d’un passat terrible. La cinta s’estrena a Espanya avui.
Quan el seu pare mor, en Marcos (Sbaraglia) se’n torna a casa amb la seva dona, la Laura (Laia Costa), per desenterrar les cendres del seu progenitor al costat del cos d’en Juan, el seu germà petit, mort 30 anys abans en un accident de caça confús. Sota instigació d’un vell soci del clan (Federico Luppi), en Marcos pretén convèncer el seu germà Salvador (Darín) per vendre un terreny familiar ubicat a l’estepa de la Patagònia. Una empresa minera canadenca està disposada a pagar nou milions de dòlars que els podrien beneficiar a tots, incloent-hi la Sabrina (Dolores Fonzi), germana d’en Marcos i en Salvador que està internada en un psiquiàtric. Aquest és el plantejament del llargmetratge , i no es pot explicar gaire cosa més de l’argument sense arruïnar la pel·lícula al lector que la vulgui veure.
Com és de rigor en aquesta fórmula de suspens, el públic sap que passa una cosa horrible entre els personatges principals, però ignora de què es tracta. El mateix que passa en aquest cas a la Laura, embarassada d’en Marcos i que, a partir d’un cert moment guiarà l’espectador en la recerca de la veritat mentre planteja sortides.
En conversa amb La Vanguardia, Sbaraglia confessa que al principi el paper li va resultar “dificilíssim”. Perquè “t’havies de passar tota l’estona intentant que no es veiés el que al final s’havia de veure, però mostrant la part necessària per donar lògica al personatge”. Així, el repte interpretatiu era assolir un equilibri entre contenció i coherència. Perquè la processó d’en Marcos va i ha d’anar per dins durant la major part de la pel·lícula, però des que surt a escena la seva tensió interna es pot tallar amb un ganivet.
Sbaraglia veu a Nieve negra elements que recorden Els germans Karamàzov, de Fiódor Dostoievski, entre els quals alguns fets i el paisatge estepari on es desenvolupen. I, sobre els germans de la pel·lícula que avui arriba a les sales espanyoles, afirma: “Amb un pare cruel i una mare que no existeix, ells són fills solitaris que han crescut sense ordre i sense ningú que els contingui”. També ho explica amb una frase que al·ludeix a un cèlebre gravat de Goya, part de la sèrie dels Capricis: “És com si la raó dorm i, en el seu somni, engendra monstres” (El somni de la raó produeix monstres).
Per molt que associem Sbaraglia amb Darín, Nieve negra és el primer film en què tots dos han coincidit en un rodatge. Abans ja havien participat a Relatos salvajes i Una pistola en cada mano, però no havien compartit escenes. En tot cas, al primer l’“afalaga” que el relacionin amb el seu paisà: “Darín és, a més d’un gran actor, un paio generós i amb bon gust”.
A El otro hermano, d’Adrián Caetano i que encara ha d’arribar a les sales comercials, Sbaraglia encarna amb brillantor un tèrbol exmilitar, Duarte, que no s’assembla gens al Marcos de Nieve negra. No ja pels trets humans de l’un i de l’altre, sinó perquè en Duarte és d’aquells caràcters “que es perfilen clarament a partir del primer fotograma i, en conseqüència, poden “allargar la mà a l’espectador” des del principi, sigui empàticament o com a dolents de la història.
Ara mateix Sbaraglia és a cavall entre Andorra i Barcelona, rodant la sèrie Félix, de Movistar, sota direcció de Cesc Gay: vuit episodis sobre un escriptor argentí establert al Principat que segueix la pista d’una dona misteriosa. “És un thriller amb humor”, segons l’actor. El tal Félix és un antiheroi, i requereix una vis interpretativa totalment apartada d’en Marcos i en Duarte. I és que “cada pel·lícula i cada director et conviden a un joc que no coneixes”, de manera que “de vegades no t’arribes a sentir mai còmode amb les noves regles”, admet el versàtil intèrpret de Buenos Aires. “Però d’això es tracta –matisa de seguida per descartar tota queixa–, que et treguin de la comoditat per aprendre a respirar cada vegada en un medi diferent”. Així és com veu el seu ofici Leonardo Sbaraglia.
És la primera vegada que Sbaraglia i Darín treballen plegats i comparteixen escena en una pel·lícula