Manual desencaixat
Motivació. No hi ha millor activador de la motivació que tenir un pla de ruta que creguis que és el correcte i l’arma eficaç per aconseguir la victòria. A través de visualitzar que el recorregut serà l’adequat un es presenta sobre el terreny de joc amb l’ansietat de competir. Ahir el Barcelona va semblar ser molt lluny de tenir un full de ruta adequat que servís com a element motivant per als seus jugadors. A força de ser sincer fins i tot m’atreviria a dir que respecte al joc de la Juve no hi havia aquest pla. Cosa que em sorprèn perquè amb bon criteri Luis Enrique havia disseccionat bé el Juventus, indicant que era un equip que sap fer moltes coses bé. Un clar exemple d’aquesta desfeta respecte a tenir un estil propi clar i convincent va ser l’inici de partit de Gerard Piqué. Van ser segurament els pitjors minuts del del planter des de fa molts anys. Sobretot en tot allò que es relaciona amb la seva jerarquia dins d’aquest equip.
El Juventus d’Allegri. L’entrenador italià va saber aplicar el manual ortodox per enfrontar-se al Barcelona. Dins de l’estil de Simeone i fins i tot del mateix Conte, dos tècnics amb prou intel·ligència futbolística per entendre que contra el Barça el millor és alternar la teva manera de disposar-te en el terreny de joc. Amb receptes variables segons el moment i el resultat, perquè el rival no acabi trobant l’antídot del teu joc. Inici amb pressió alta per danyar l’autoestima del Barcelona. Anímicament la suma del resultat de
Màlaga més la sensació d’incapacitat per sortir amb la pilota jugat des de l’inici va ser un element de manipulació que va utilitzar l’entrenador del conjunt italià. I un Barça que segurament va mirar de sortir connectat va ser víctima de la seva incapacitat.
Anul·lar els ajuts. Durant la primera meitat, quan el Barcelona va aconseguir situar-se en camp contrari amb possessió de l’esfèrica, hi va haver un detall que va delatar que aquell domini seria poc efectiu. La majoria de vegades que Neymar va rebre la pilota amb una certa distància respecte al seu marcador va ser per enfrontar-se a Cuadrado i no a Alves. És a dir, si la jugada de Neymar volia progressar, havia de superar en primera instància la defensa del migcampista i
posteriorment la del seu excompany brasiler. Així mateix, quan el Barcelona va buscar Messi, el 80% de les vegades el davanter argentí es va veure envoltat de tres jugadors. Per això la possessió de l’equip barcelonista va ser estèril. Poc manual per fer mal al rival.
Robatori en camp contrari. Si la possessió ha perdut la seva capacitat de desordenar el rival, no es pot pensar que a un equip de la talla de la Juve se’l pot golejar mitjançant l’elaboració de la jugada, sense aprofitar-se dels grans avantatges que acostumen a aportar els efectes col·laterals de jugar en camp contrari. I l’efecte col·lateral que el Barcelona sempre ha sabut aprofitar són els robatoris de pilota en camp contrari després d’elaborar una jugada. Ahir aquests robatoris només van aparèixer durant uns deu minuts de partit, els minuts en què el Barcelona va ser superior al Juventus a l’inici de la segona part. Un altre cop poc manual per plantar cara a un adversari que, certament, té molta qualitat.
El Barcelona va semblar ser molt lluny de tenir un full de ruta adequat per competir bé