“Hem reviscut un malson”
Luis Enrique deplora un primer temps “nefast, semblava la tercera part del PSG-Barça”
Visiblement tocat, decebut, sense ànim, sense sorna ni ironies. Ahir Luis Enrique Martínez estava abatut pel nou naufragi del seu equip, que el va teletransportar dos mesos enrere, a aquella nit negra de París del 14 de febrer. “És igual que consideri just o no el resultat, és el que és. Ha estat una primera part nefasta, semblava la tercera part del PSG-Barça. Això és molt greu, molt trist, m’he sentit impotent”, lamentava el Luis Enrique més destrossat i vulnerable que s’ha vist en una roda de premsa des que dirigeix el Barça. “Hem reviscut de nou un malson”, admetia amb dolor.
Qüestionat sobre què no havia funcionat, el tècnic asturià no es mossegava la llengua repartint responsabilitats: primer, la seva, però també la dels jugadors, que rares vegades havia qüestionat abans en públic. “Clarament el posicionament i algunes coses més en el camp estaven per sota del nivell requerit. El plantejament [tàctic] és la meva responsabilitat, però hem regalat la primera part, hem marxat revivint un malson que tenim molt present”, disparava. “Tinc una sensació lamentable com a entrenador, difícil d’explicar. Han estat molt superiors a nosaltres en intensitat. El plantejament ha estat nefast en la primera part, molt lluny del que jo intento transmetre als jugadors”, deia entonant el mea culpa.
“La primera part no me la trec del cap. He vist els jugadors amb intenció de competir clarament, però hem tornat a cometre errors, ha estat la tercera part del partit de París. Que passi de nou deixa molt a desitjar”, es flagel·lava.
Només salvava la segona part,
“Han estat molt superiors a nosaltres en intensitat; que torni a passar [la desfeta de París] deixa molt a desitjar”
CRÍTIQUES ALS JUGADORS
en què “hem estat a l’altura, hem estat mereixedors i millors que el rival, també fruit del seu replegament”, admetia. “Però no hem tingut la mica de fortuna per ficarnos de debò en l’eliminatòria”.
Preguntat sobre si aquest cop creia en la remuntada, com va vaticinar després del 4-0 a París, la seva resposta va ser eloqüent: “Avui em costa més de creure-hi. No tinc ni ganes de pensar. Ara em ve poc de gust parlar del futur. Encara que sigui optimista per naturalesa, he de passar el meu moment de dol”, s’acomiadava abatut.